30 d’abril 2022
Jo no som d'escaramel·là fixo
Un dia de bon matí
me vaig menjar un conill,
sa castanya era tan grossa
que no el vaig poder pair.
I és que ahir hi va haver despedida
de fadrí i som jo es nuvi.
Tot un món nou
ahir vaig descobrir
i és que des des setze
amb sa mateixa tenc sexe.
Per es qui ho fan,
tot es putu respecte,
però jo he vist que açò
no ve en es meu prospecte.
Estic un poc arrepentit, tot que
sigui dit, però no puc lluitar
contra tot lo que jo he sentit.
Tal vegada es futur
no era tan polit i com diria ella
"tot açò ja estava escrit".
Li hauria d'explicar?
Però què dius col·lega
segur que et matarà!
Pues jo aquest viatge
per sempre vull continuar,
jo li fotré p'envant
i me'n aniré a explorar!
Viatjaré per tota sa vorera,
d'aquesta roca
un llarg viatge m'espera.
Mirant p'envant i mai cap enrere,
que a casa hi ha sa dona
que m'espera.
I seguiré cap endavant
tot lo dia palpant.
Ara li he pillat es gust
i sempre vaig provant.
En sa vida
mai m'ho havia plantejat,
però ara és com una droga
que me té enganxat!
Palpant, palpant, palpaaaaaant!
Sa veritat és que no m'ho esperava
però ara me'n vaig a dormir
amb sa xil·la blava!
Viatjaré per tota sa vorera...
Traspassaré tot tipus
de fronteres,
disfrutaré sa vida soltera.
Ja és massa tard
i no vull tornar enrere,
encara que sé que més d'un
dia hauré de treure sa cartera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada