L'horitzó

Són l'experiència i els errors
els millors mestres,
és aprendre per viure i viure per aprendre.
Si som constants,
descobrirem la diferència
entre intentar-ho i aconseguir-ho.

I temps al temps,
vorem qui sura i qui s'ofega ,
en aquest mar
només un nàufrag pot quedar.
Quan em vas dir que no
vaig vore en un segon
la importància del sí.

Hem pintat la tempesta
d'esquenes a l'horitzó
però ja hem girat el cap
i t'he trobat triant els nous colors
encarats a l'horitzó.

Ho volem tot i ho volem ja,
sense mentides,
ser realista és demanar-hi l'impossible.
Som viatgers
que perseguirem els nostres somnis
fins a agafar-los, fins a abraçar-los.

I és que en cas de necessitat
s'aprén de pressa,
no confonguem estar bé
amb no estar malament,
no queda una altra opció,
hem pres la decisió,
la de no oblidar mai.

Hem pintat la tempesta
d'esquenes a l'horitzó
però ja hem girat el cap
i t'he trobat triant els nous colors
encarats a l'horitzó.

Quan et vaig dir
que ara ja no t'estime com abans,
volia dir que ara encara t'estime més.
Quan et vaig dir
que no tenim ningun lloc on anar
vas recordar-me
que els carrers són nostres.

Papallones

Cau la nit de sobte
i no vol tornar a casa mai més,
ja sap el que li espera
i ella no té la culpa de res.

Els seus ulls semblen trets
d'altra època perduda en el temps,
ella és la xiqueta de la mirada trista,
sabràs qui et dic.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere.

On són les papallones
de les que tothom parla, on són?
Ella preferiria
que el seu únic problema fos l'amor.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

No estic trist, només vull pensar
que la distància no és més que un mirall.
No estic trist, només vull esborrar
aquell instant en què em soltares la mà.

T'he vist marxar,
I sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no oblides la teua cançó.

Hui la pluja caurà
com llàgrimes en els teus ulls,
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.