Papallones

Cau la nit de sobte
i no vol tornar a casa mai més,
ja sap el que li espera
i ella no té la culpa de res.

Els seus ulls semblen trets
d'altra època perduda en el temps,
ella és la xiqueta de la mirada trista,
sabràs qui et dic.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere.

On són les papallones
de les que tothom parla, on són?
Ella preferiria
que el seu únic problema fos l'amor.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

No estic trist, només vull pensar
que la distància no és més que un mirall.
No estic trist, només vull esborrar
aquell instant en què em soltares la mà.

T'he vist marxar,
I sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no oblides la teua cançó.

Hui la pluja caurà
com llàgrimes en els teus ulls,
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.