Fa tres anys

Avui per fi ha eixit el sol
i m'enrecorde de vosaltres
el temps d'ací és fred i fosc.
Exiliat,
sense paraules.

Fa tres anys me'n vaig anar
del forat de la nostra terra.
Fugint a bacs de l'ansietat
que et persegueix quan no tens feina.

Va com va, millor que abans,
ara que he aprés a parlar l'idioma.
Netege bancs, escure plats
i em queda lliure alguna estona.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.

Fa tres anys me'n vaig anar
del desfici i del caciquisme.
De la vergonya de jornals
que acceptava per sobreviure.

Va com va, no em puc queixar
ara que visc a prop del centre.
M'he fet al lloc i tinc treball,
i he fet amics d'aquells de veres.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.