05 de juliol 2018
Perfecte
Si penso en tu, sé que no ho faràs en mi
El cel és gris i tu tot ho veus de colors
No sé qui sóc
La gravetat m’enfonsa no em puc aixecar
I et dóna a tu les ales per poder volar
No sé qui sóc
Només em deixes
les restes de petits instants que no tornaran
i seguir abraçat al record desdibuixat
que era perfecte fet per tu
i ara sento que em devia equivocar
Tot el que em queda són moments que s’esvaeixen
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar
Tot queda enrere, les carícies, el que em deies
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar
Però he de seguir, em queda molt camí per fer
Tot i saber que tu no m’acompanyaràs
No sé on sóc
Ningú com tu, capaç de tornar a omplir el meu cor
Vulguis o no, sempre hi tindràs el teu racó
No sé on sóc
L’impossible no existeix, lluitaré fins al final
Mai és tard per ser conscient
que tots podem cometre errors
Que era perfecte fet per tu
Que era perfecte fet per tu
Ja no tinc on anar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada