22 de juliol 2018
Em deixaré bigoti
Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti gegant!
Van dir que no podia ser,
que físicament era impossible,
que segons la llei de la gravitació universal
allò havia de caure com quan maten un pardal.
Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota el nas.
Un bigoti de pam...
Fins i tot van dir que estava boig
i que estava ben tocat de l'ala,
però jo sé que tots els que vam contemplar com li brillava el pèl,
des d'aleshores, tots estem ben plens de zel.
Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota del seu nas!
Uh, jo em deixaré bigoti;
seré tot un senyor i a cada racó
cridaran d'emoció
pel meu mostatxo.
Uh, sóc tan estrafolari;
quan parlin de mi
no sabran què dir
i acabaran cantant:
dubudubidubam!
Uh, jo em deixaré bigoti...
Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti més llarg, gras, dens, sant:
del bigoti gegant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada