Anirem tots cap el cel

Anirem tots cap al cel!
Que toquin les trompetes!
Anirem tots cap al cel
amb les mans ben netes!

No ens caldrà portar bastó,
ni sandàlies, ni sarró.
Tu, que estàs tan cansat,
tot d'un plegat
trobaràs que has volat.

Anirem tots cap al cel!
Que toqui el bateria!
Anirem tots cap al cel
amb crits d'alegria!

Sonarà per tot el món
el so dolç d'un vibràfon,
quan toquem els estels.
Anirem tots cap al cel!

Dona'm sa ma

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Es vent se'n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.

Torn de preguntes

Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!

Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!

Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!

Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!

Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!

Caputxeta

Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s'ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l'avorriment s'escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc

Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d'alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

Dins la butxaca de l'abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

L'endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d'auxili,
només silenci.

Del rumor i de la culpa

El meu únic pecat ha estat l'amor
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

El meu únic pecat va ser estimar
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Mossèn Joan m'ha dit que has confessat
després d'una missa vas dir-li que érem amants

Fuig m'ha dit ei noi te n'has d'anar
si s'entera son pare t'asseguro que et matarà

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix, no existeix

De sobte un dia el poble ja en va ple,
del bar a l'església som pólvora que s'estén

Fuig m'ha dit en Pau de cal Jordà
si s'entera son pare et juro que et matarà

diga'm quins són els manaments
diga'm què és el que haurem de fer

Pare, mare, esperit sant que marxeu en processó pels carrers ben perfumats d'encens.
Verge, mare, trinitat el meu pecat no és capital, sóc Caïm enamorat d'Abel
Fugiré si haig de fugir perdoneu si això és un crim sóc Caïm enamorat d'Abel

Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix

El meu únic pecat no és important
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens

Uep.garroba.com

Quan em varen contar tot això de navegar
sense veles sense rems assegut an es sofà
Pots anar per tot el món pots parlar amb qualsevol
sense sortir de ca teua sense agafar cap vol

Això sí que no m'ho crec això sí que no pot ser
només t'has d'"enxufar" i no has de gastar paper
Et fa falta un ratolí t'has de beure un got de vi
entrar a un navegador i buscar pes bon camí

Uep...uep... garrova punto com
Això em tornarà mico, ai me cago amb el món

Pots veure un munt de femelles de quasi tots es colors
i tocar-lis ses mamelles sense que et fotin un mos
Entrar dins es Banc d'Espanya agafar-lis tots es sous
i pots rebentar targetes sense que et tallin es ous.

S'Internet no està fet per pagesos com jo
ja m'he tornat a perdre, aquí no hi ha res de bo
M'han dit que em connecti a sa xarxa a navegar
jo sa xarxa la tenc per anar-me'n a pescar

Uep... uep garrova punto com...

Crec que ja m'he cansat de jugar amb s'ordenador
me l'he endut an es mercat i l'he canviat per un meló

Tanta uep tant d'aparato, "ojalá" ho cremàs un llamp

S'està millor an es camp

Uep...

Camins

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut,
perseguint el teu rumb...

...vas navegant perdut

Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d'amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...

...vaig caminar perdut

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

Sempre venies darrere
a que t'ensenyarà cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons...

i aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
collint els fruits de les cançons,
hem cantat junts al vent
que assola el nostre món...

...hem cantat junts al vent

L'home gris

Sóc l'home gris
Que porta perruca i fa qüestionaris al llit
L'home gris
Que tremola i es belluga abans d'anar a dormir
Escriu cançons en pijama pels matins
Pren tisanes caducades vora el llit.

Sóc l'home gris
que fa poemes amb títols de cançons d'aquí
L'home gris
Col·lecciona llaunes trobades al jardí
I caça la lluna amb un got de vi
Gemega i miola com un malparit.

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Sóc l'home pris
que passeja per l'autopista seguint el fil
L'home gris
Que no troba finestres per on veure el seu fill
I recorda els estius, les vacances i els veïns
Les pastilles daurades el deixen dormir

Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom
Menjo massa potser de tot, vull un plat de
macarrons
Ja fa temps que tens raó, m'has robat el cor
Els incendis forestals necessiten ignició.

Vivim la nit

Miro la nit,
miro el mar.
les hores petites se'n van.

Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud

Vivim la nit
mirant el cel,
comptant estels
mentre ens estimem.

Miro la nit,
miro el mar.
El tren vermell ja se'n va.

Alça la copa i brindem, amor,
que aviat ja no en serem dos.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud.

Vivim la nit
mirant el cel
buscant estels
mentre ens estimem.

Eyjafjallajökull

No n'hi ha ningú
en l'aeroport.
Em quede esperant
que aparega el meu vol
sobreimprés al monitor,
però està cancel·lat
fins que la cendra del cel
no es desintegre del tot.
Millor, me'n torne a l'hotel.
Agafe el metro de nou,
des del vagó et faig un truc
per convidar-te a sopar,
si estàs lliure aquesta nit.
Avui no em vull sentir sol:
el meu llit és massa gran,
per què no et quedes amb mi
mentre s'adorm el volcà.

Ja ho veus

Dius que enteníem en una cançó
el futur de les nostres vides.
I que has perdut l'ambició;
és cert que el temps s'ho pot endur tot.

Que abans tot era més fàcil que avui.
No et preocupis, que això sempre passa.
Pots empassar-te l'orgull o pots
intentar ser feliç amb algú altre.

Primer aguantarem, tindrem sempre present
que anirem perdent l'esperança.
Fins que ja dubtis de mi o
fins que puguis tornar quan vulguis a casa,
ja ho veus.

Dius que a vegades et vaig dir que no,
d'altres no he tingut paraules.
Que en molts moments hem perdut la raó
i d'altres hem vist coses clares.

Hi ha hagut oblits escampats pel camí
i records memorables.
I tantes coses que ens volíem dir
que ja ni recordàvem.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint a tota aquesta gent.
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'acaben.

Després, lentament, a poc a poc, acabem.
Anirem despedint-nos, hi ha tanta altra gent!
Després, finalment, ha anat passant el temps
i les mentides s'escampen.

No puc parar

Sent es ritme que no para que no acaba mai Com et puja per ses cames fins arribar as cap
No puc parar...No Puc parar

Salta, balla,crida i canta, sent es moviment
Que t'abraça i t'enganxa que et crema sa pell
Es peus no em deixen estar quiet
Això és tot el que sé, no puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Sent es ritme que s'escapa que ompli es racons
I sa música tan forta que em colpetja as cos
No puc parar…no puc parar

Avui ses sabates em cremen es peus
Ses llums m'enlluernen molt més que altres dies
No sé ben bé per què, però sa corrent va cresquent
No puc parar…

No puc parar…no puc parar…

Es senyals em diuen que tot anirà bé
La nit és jove encara i avui no sé que em passa
No tenc ganes de partir, no tenc pressa per marxar
Avui esperaré que es sol em venga a buscar

No puc parar…no puc parar…

Dona-li a la vida

Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg,
Només és qüestió de desitjar-ho,
Sempre hi ets a temps d'anar i recuperar-lo

Mai és massa tard per conservar aquella amistat,
Que has tingut sempre al costat,
I que t'ha donat bones idees,
I que la seva llum t'allunya les tenebres

Pensa que avui tot just comença,
Diria la defensa del teu tribunal,
Crida que a mi sempre m'inspira,
Quan veig que treus les coses que a dins et fan mal

Ara és el moment en que tot sembla diferent,
I en realitat és igual

Per què al final no hi passa res,
Però no s'ha de perdre l'interès

Sempre hi ha un motiu pel que desitges estar avui,
I et fa seguir caminant,
I quan em dediques un somriure,
Hem fas sentir millor i ens queda tant per viure

Canta segur que no t'espanta,
Si de sobte la teva ànima té un so diferent

Creu-me si veus que et falta l'esma,
Em tindràs al teu costat per volar entre la gent

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Si vols que t'estimin ,
Has d'aprendre a estimar,
Així tothom ho farà,
I veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una altra oportunitat
que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

canta...

així tothom ho farà i veuràs com el món canvia

Dona-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat casi sempre fa tard
Però arriba

Deixa que t'envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira

...una oportunitat

La pols i el punyal

Sé que no està bé, però ho he de fer
La teva llum ho il·lumina tot
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Saps que la foscor no és el meu lloc
Sigues pacient que ja queda poc
No puc lluitar contra el què sóc

És la meva sang, l'olor de mort
Em toques i cremes com el foc
No puc lluitar contra el què sóc

No ho he pogut evitar i me l'he emportat
I el meu esperit pujant cap a dalt
Sota del meu llit la pols i el punyal

Res a perdre

Ella era lliure... no li calia res
caminava per l'aigua on el riu és transparent
Per on no hi passava... no hi passava el temps,
sempre amb somriure, gairebé el mateix.
No creuava cap paraula,
tothom deia "ha perdut la raó"
Per company la seva estampa,
i d'equipatge una cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!

Anant d'un lloc a l'altre
temptant de nou la sort, seguint cada dia
els camins d'un rodamón.
Cada ciutat nova vol menjar-se el món,
ho porta tot a sobre, no deixa res enlloc...
Un parell de sabates, una camisa i uns pantalons.
I les idees clares cantant només la seva cançó:

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
qui menys necessita és qui te menys a envejar!
qui menys necessita, és qui té més a guanyar!

No tingues por

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguéreu vist plorar
mai no l'hauríeu oblidat.
Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...
Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...
Sempre anirem obrint pas...

Digue'm que m'estimes

Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.
Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.

Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.

Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després me n'aniré.
Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan te n'adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.

Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser
l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.

Digue'm que m'estimes
omple'm el cos
de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Suaument em mata aquella canço

Cantava una bella cançó,
tenia bon estil,
llavors la vaig anar a veure,
sols la volia sentir.
I allà ella es trobava,
mai no l'havia escoltada...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Febril vergonya a sa cara,
empegueït de tothom,
com si m'hagués robat
ses cartes que et vaig enviar.
Pregava que s'acabessin,
però ella seguia i seguia...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Cantava amb coneixement
penúries de molt de temps,
i em travessà amb sa vista
com si jo no existís.
Simplement ella cantava,
cantava fort i clar...

... Furgant es meu dolor amb es dits,
cantant ma vida amb mots
suaument sa cançó em mata,
aquella cançó em mata.
Contant ma vida amb paraules
suaument em mata aquella cançó.

Tantes coses per fer

Sé que no has vist prou
Que no tens temps per perdre
Saps que et puc trobar
I sé allò que no et penses

Pensem massa
quin destí tindrem
Tenim massa por del que volem

Saps on vols anar
Però no sé el que busques

I no veus que corrents
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps,
no pots vèncer al temps.

Quan no hi ets

Units al despertar
al primer caminar,
units per la desgràcia
dòlar-democràcia.
Units per la misèria
que plenaven els teus ulls,
ulls d'un mon que no parla
no menja ni dorm.

Units per les cançons
que no em deixen de cantar,
cançons que ara em parlen
i que no tornaran.
Units pel record
que mai no ens deixarà
com el motor del temps
que et va massacrar.

Units per a fer front
desde les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets,

I ara passe els dies
en el nostre racó
recordant amb mig somriure
els temps de la il·lusió.
He après a plorar,
he après a odiar,
he après que la història
encara té els seus motors.

Units per a fer front
des de les nostres presons
en algun racó del món
tacats de sang,
de sang odi i dolor.

Quan no hi ets,
quan no hi ets,
no hi sóc
quan no hi ets

Voles dins els meus ulls
com una llàgrima més,
sé que no pots tancar els punys
ni tornar a cridar al cel.
I el teu cap destrossat
mai més tornarà a pensar,
algú el va soterrar
dins la terra que vas estimar,
estimar...

Fràgils

Aquí estem mirant cap al cel
per si arriba algun senyal i és el que esperem.
Aquí estem mirant els estels
esperant que un d'ells amagui el secret.

Aquí estem mirant cap al cel
però no sembla que la nit ens depari res.
En algun lloc a anys llum d'aquí hi ha d'haver allò que ens falta a tu i a mi
però no entenc perquè he de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Digues el que necessites dir
sempre hi ha qui ho necessita sentir.
potser en un d'aquests pensaments algú pot veure el que tu i jo no veiem.

Som fràgils com arbres de gel enmig del desert
que si no es trenquen s'acaben desfent,
m'he cansat de buscar tan lluny
puc veure l'univers sencer dins els teus ulls.

Avui soc jo qui necessita sentir tot allò que tu necessites dir.
Només amb tu sé diferenciar
entre el que és ridícul i el que és sublim.

Com pot ser que tanta gent mirant el mateix
pugui veure coses tant diferents.
No oblidis explicar-me quin és el secret
no l'amaguis, sé que ja l'has descobert.

Escac i mat

Com vols viure al meu costat si vens a frustrar els meus somnis?
Com pots compartir l'espai si saps que no creus en mi?
Escriu un sol nom del meu univers.
Sentiràs que la ment és un full en blanc.
Escac i mat. Escac i mat.
Benvingut al món del ying i el yang.

Com puc viure al teu costat si veig que no em vols entendre?
Com pots arribar a pensar que el món gira al teu voltant?
Descriu un sol lloc per compartir amb mi.
Sentiràs que els teus ulls no m'estan mirant.
I a dins d'un sac, a dins d'un sac
cada nit jo em pregunto

On sóc i qui ha canviat les normes del joc?
Ara sí:
Apunta'm.
Dispara'm.
Foc!
On som?
Inventa't una excusa millor
just abans de perdre l'últim record.

M'encanta París

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira.
Una xemeneia de bloquets
ja ha tapat sa neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s'il·lumina lenta.
Ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Mira, descarreguen un vaixell,
gènero de ferro i certes eines.
Llistes amb camions i traginers,
és molt lo que un comptable s'ha d'aprendre.
Un mecànic entra an es cafè,
sa locomotora se'n va a l'aire.
Diu: Jo s'avaria no la sé
i l'he revisada no fa gaire.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Quan no ens queda res

Pels carrers del nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir-nos vius,
tendresa de qui ens ha criat.
Pels carrers del Cabanyal,
pels carrers del nostre temps
l'asfalt crema tots els moments
i amb ells la nostra realitat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

Resseguint tots els colors,
resseguint tots els carrers,
sentat mirant com trenca el mar,
la ràbia crema el seu plorar.
Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a cops d'asfalt.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels.

Caminant pels nostres carrers,
caminant pel nostre temps,
no tenim cap lloc on anar,
tampoc en tenim per recordar.
Intenten cremar el passat,
cremant la terra, el cel i el mar,
memòria d'un poble amagat,
història d'un temps imposat.

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més.

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Senyor de l'enrenou

jo soc d'un to bandarra, soc senyor de la barra
tantes nits interminables, cada cop soc mes macarra.
jo soc la sargantana tinc un pacte amb el diable
per dir les coses clares arrossego mala fama
soc la ovella negra, solter sense remei
un llunatic malparit

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

remena remena la pirata és aquí
ska reggae music pel meu sexy body
la nit pot ser molt llarga, la musica ben alta,
el rom que mai no s'acaba i la partida esta guanyada

ska reggae music pel meu sexy body
no t'adormis pel camí
kilos hash fes que giri el teu vinil
… i pel teu sexy riddim.

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d' un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

jo em pensava que amb l'edat tard o d'hora això s'em passaria
jo no em pensava
que a la barra acabaria
que a la barra acabaria
cervesa, nocturnitat, cada nit de bar en bar
tingueu ben clar que no podreu pas amb aquest gat vell
oh! son tants anys tants paranys
son les nostres mostres d'aquestes que fan histories
no aptes pels comtes
no tinc destí tombant eternament
per que diu
que llarg el camí
no marxarem mai mes d'aquí
hi ha més dracs a la ciutat, més soroll per enredar,
girem els plats i tornem a començar el sidral
que la pirata ara torna
carregada llesta en forma preparada

em bull la sang i no ho saps ben be prou
torno cap a casa amb la llum d'un primer sol
em bull la sang i no ho saps ben be prou
soc senyor de l'enrenou

Només

Entre reixes escrius
els dies que fa
que no et miro els ulls.
T'han posat de genolls
però mai han pogut
prendre't el somriure
o ferir-te l'orgull.

I sents rere la paret
la dolça calor
de la teva gent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

I ara als pobles guarnits
et rebem conscients
de la llarga nit.
La llum dels balcons,
l'olor de l'estiu
i places enceses
que ens omplen el pit.

I ens floreixen les mans
d'alçar-les al vent
a contracorrent.
Els ulls al futur
i els peus al present.

Només ens queda seguir,
si no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.
Si mai, no,
no ens doneu opció,
si empresoneu el món que tenim al cor.

A un pas de ser feliç

Hola bon dia, pregunteu-me com estic
Em trobo bé, i estic a un pas de ser feliç
Tinc molta sort, i moltes ganes de seguir
Hola bon dia, estic a punt de ser feliç
Em queda un pas.

Hola princesa, formo part del teu voltant
No sé el teu nom, què fas, d'on vens, ni a on t'aniràs.
Sé que és molt tard, potser ja és hora de marxar
Veig que princesa a poc a poc t'estic perdent
Però m'és igual.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos es va enfosquint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Molt bona nit amics, me'n vaig a buscar el llit
Un dia més el trobaré molt sol i trist
Però tancaré els ulls i pensaré que he tingut sort
Perquè princesa, avui tinc son i amb tu al costat
No puc dormir.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos s'està morint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Si tanco els ulls et veig somiant amb mi
Si tanco els ulls et veig ballant per mi
Si tanco els ulls veig que no puc dormir
Però avui tu no ets aquí.

Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
(Em trobo bé)

Perdut als carrers del món

Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

Noia de foc i glaç

Sol de 7 tarda
ben sol davant del mar
on la llum clara de l'aigua
em recorda els teus ulls blaus

Sol de 8 de tarda
que s'amaga darrere el mar
i fa que el to daurat de l'aigua
em recordi els teus cabells llargs

I no et deixo de pensar, ah-ah
Noia de foc i glaç
I no et deixo de pensar, ah-ah-ah
Noia de foc i glaç

El camí més llarg

Està molt cansada de mi,
m'ha dit que estava molt cansada de mi,
dels meus ara vinc, dels meus ara torno
se'm ha fet tard, així com tan de sobte
que quan he vist ja l'hora que era he saltat corrents a dins un taxi
no trobava la cartera i he hagut de..., he hagut de tornar enrere.

Estava molt farta de mi,
m'ha semblat que estava molt farta de mi.
I d'aquesta idea de la vida és el secret
del poc que robes, el pas del temps no...només és la fugida.

Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.
Que està fins els collons de tot.

En el camí de casa qualsevol obstacle em meravella,
el destí és una promesa i és tan bonic com una estrella
llunyana i lluent, sobirana, silent.

Diu que en el camí de casa sempre em trobo velles amigues,
amb qui havíem fet la mili o compartit una nevera.
En no haver-hi cobertura jo vaig perdre tot el crèdit,
en dir que el següent gintònic sempre és la millor de les dreceres.

Està fins els collons de mi,
està fins els collons de mi,
potser sí, potser sí
que n'està fins els collons de mi.

Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa.

L'home trist

La nit era un consol
per qui buscava amor
les drogues salvació
del ser mediocre
l'infern en un segon
cremant ànima i cor
després d'entendre-ho tot
vaig semblar un altre.

Tot davall de mils d'estrelles
que mirava per no veure't tan gran
contagiat per les misèries
d'un home ferit que es nega
a acceptar el que és clar.

Si hagués estat sincer
no hauria rendició
no creuria que al fons
vaig ser el culpable,
si no en tenies prou
sobrava aquest dolor
sobrava la cançó
i un cert desordre.

Quan van créixer les esquerdes
suplicava que em deixessis en pau
no tenia on agafar-me
l'home trist no duu equipatge
és un estrany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.

Perquè collons no em vas
dir les coses tal com són
perquè aquell paradís
de causes mortes
Cupido ets un cabró
sobrava aquest dolor
vaig perdre tant de cop
quan vaig ser un altre.

Massa eclipsis, massa guerres
massa vides paral·leles al voltant
vam sortir d'òrbita el dia
que vas creure que la vida
és sinònim d'enguany.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que pesen.

Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.

Nadal és neu

De matinada la neu
cobrirà la ciutat
i nosaltres dormint,
somniarem dolçament
un paisatge feliç
i cridòria d'infants
trafegant als carrers
de l'hivern lluminós.
Ens sorprendrà tot silenciós
el noste pas
damunt del blanc.
I una tendra escalfor
ens envoltarà el cor,
Nadal és neu, Pare Noel.

Buscant

Hem anat a cercar els mars del Nord
Hem explorat els deserts, del Sud
Fins arribar a tocar el cel, als cims més alts
I hem baixat fins a l'infern, hem vist llocs foscos.

Busquem aires nous i un Sol brillant,
caminant descalços, sentint-nos purs,
i hem anat tant lluny que hem oblidat el que estàvem buscant,
potser ho tenim davant.

Creus que tot està perdut?
Pots tancar els ulls
Si vols podem marxar ben lluny, on tot és mes viu
ha sortit la reina del bosc encantat,
s'ha posat el vestit llarg, aquell per anar a ballar
I els cops venien des del campanar,
i els soldats obren les cartes que els hi han arribat

Busquem aires nous i un Sol brillant,
caminant descalços, sentint-nos purs,
i hem anat tant lluny que hem oblidat el que estàvem buscant,
potser ho tenim davant.

Hem despertat el drac que viu amagat,
I ara que vola contra núvols, sap que l'estem mirant
les coses bones tornaran a passar,
les muralles són altes i fortes com gegants.

Busquem aires nous i un Sol brillant,
caminant descalços, sentint-nos purs,
serem molt més forts, si avancem junts,
seguirem els passos cap a un futur.

Busquem aires nous i un Sol brillant,
caminant descalços, sentint-nos purs,
i anirem tant lluny que oblidarem el que estàvem buscant,
potser ho tenim davant.

Cel salat

Trossos de paper,
ballen a través de l'aire blanc.
Al cel dolç.
Com menjar de peix,
dins el gran aquàrium, dins un got.
Al cel dolç.
Digue'ls-hi que creuin els dits.
Perquè així no parin de ballar amb la pluja.
Perquè així no parin de ballar amb els núvols.
Un paper ha caigut i els altres dubten.
Dos papers també i els altres tremolen.
L'aire ja no és tant blanc,
es desmunta el decorat...
Un peix de lavabo es menja el decorat
i el cel es torna salat com el mar
aquí no hi podem viure mai més.
La invasió dels peixos al nostre cel dolç.
No podia ser per sempre el cel un decorat.
Ja us ho vaig dir que de paper no aguantaria gaire temps.
Ha estat molt dolç, molt blanc,
Ha estat molt dolç, molt blanc.
Però ara el cel és salat
Però ara el cel és salat
Però ara el cel és salat
Un peix de lavabo es menja el decorat
i el cel es torna salat com el mar
aquí no hi podem viure mai més.
La invasió dels peixos al nostre cel dolç.
Trossos de paper,
ballen a través de l'aire blanc.
Al cel dolç.
Com menjar de peix,
dins el gran aquàrium, dins un got.
Al cel dolç.

No t'estim

Fes-te s'ase o sa llesta com sempre,
Com si res fos amb tu,
Només penses en anar de festa,
I no fer mai res per ningú.

Fes-te, fes-te ben neta la consciencia,
Si és que encara en tens en algun racó,
Si fossis del meu amor la reina
Jo seria el teu peó.

Ja fa temps, ja fa temps que tot et molesta,
Abarallada amb tot el món,
Si cada dia hi ha una tempesta,
Ressaca des del fons del teu cor.
No t'estim...T'ho has guanyat.

Buida, que no tens al cap més que cendra,
Res que sigui autèntic i de valor,
Sa teua imatge és tan perfecte
Com lo lleig que hi ha a l'interior.

Com voldria que no fossis tan superficial,
Ni tan de broma, ni tant del material,
Ni tanta xarxa ni televisió,
Tens el cervell com un ciuró.

Ja fa temps, ja fa temps que tot et molesta,
Abarallada amb tot el món,
Si cada dia hi ha una tempesta,
Ressaca des del fons del teu cor.
No t'estim...Tu has guanyat.

Bombolles

Des del fons del mar
colgat de blau
respiro amb aire teu.

I quan vull parlar
fabrico a raig
bombolles d'aiguaneu.

I tot i el vent i el fred
i aquest temps tan esquerp,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.

I tot i el cor de veus
que em colguen de retrets,
faré com si plogués fent sempre coses noves:
beure vi, menjar a des-hores,
decorar-me el cap amb mil cançons.

Des del blanc del cel
m'espolso el gel
que em creix a sota els peus.

I en un reservat,
t'escric postals
llepant-te en els segells.

I, tot i aquest hivern
que ens vol gelar la pell,
proposo que fumats ens expliquem les pors rient.

I, encara que el govern
ens miri malament,
tinc ganes d'explicar-te en cada mot que parlo,
fer-te lloc en el meu carro,
plantar cara i derrotar els dolents.

La presó del rei de França

Ja partí el rei de França
un dilluns al de matí.

Va partir per prendre Espanya
i els espanyols bé l'han pris.

Ja partí el rei de França
un dilluns al de matí.

Posant-lo en presó molt fosca
on no es coneix dia i nit.

Treu el cap per la finestra
i un passatger veu venir.

Posant-lo en presó molt fosca
on no es coneix dia i nit.

Digueu-li a la meva esposa
que en vingui a treure d'aquí;

Si no hi ha prou diner a França
que vagin a Sant Denís.

Digueu-li a la meva esposa
que en vingui a treure d'aquí;

Que venguin la conxa d'or,
que es venguin la flor de lis.

Si no hi ha prou diner en bossa
que vagin a Sant Patrís.

Que venguin la conxa d'or,
que es venguin la flor de lis.

Una cosa

He vist el rostre de la lluna, asserenant el fosc al meu costat.
He vist el bru, el verd color de blat,
arran els ulls tan calms i com cada una de les ires
del món t'han fet immune a la mirada còmplice del fat.
Deessa nua d'un jardí oblidat, que habites ara intacte entre les runes.

I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per no començar.
Has romput el meu cor en mil trossos, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa, ja va sent hora de tornar.

M'he retut a un cel estrany, guiat pel cant tribal de l'esclavatge
única sofrença del desig i si caigut el somni just al mig.
No és per lloar el misteri d'aquest dany anys per viure l'hora del miratge,
perquè el nostre amor serà com és ara, com un suau oratge...

I ara que no estam junts et diria una cosa
i no sé per no començar.
Has romput el meu cor en mil trossos, ai dona!
tu saps com es podrà arreglar.
Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa, ja va sent hora de tornar.

El gran circ dels invisibles

El circ ha començat.

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
creuant els mars de la seua soledat,
la soledat que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres,
com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
per somniar un món sense carcellers.

El circ ha començat

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels silenciats,
els silenciats que engreixen les misèries de l´estat,
d'uns grans lleons, de la seua dignitat,
la dignitat que espera entre els pallassos del poder
fent malabars amb els propis sentiments,
els sentiments que es moren a les portes dels bordells,
dels domadors, dels somriures presoners.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l'humil decisió de lluitar.

El circ ha començat.

S'obre el teló del circ de la gran mentida
que han alçat un dia més als carrers dels oblidats,
els oblidats que es passen mitja vida naufragant,
creuant els mars de la seua soledat,
la soledat que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres,
com aquell pres que escriu cançons d'amor a les parets
per somniar un món sense carcellers.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al Gran Circ dels Invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l'humil decisió de lluitar.

El circ ha començat

Volant

M'enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m'enfilava.
Se m'ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m'ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància

amunt...

Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l'aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l'aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m'enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l'odi, pes mort dels grans,
dels Capgrossos fa capsigranys

amunt...

Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra,
que tot flota amb desig
d'acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.

Amunt...

Volant, volant he vist...
Volant, volant he vist...

Que tot flota en un desig
d'acostar-se i atraure els altres,
que no em passa res d'estrany
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l’esqueixada, com l’olivada,
com la sardina i la marihuana,
i els peix ...., de matinada
com la sardina i la marihuana,
o com la rumba i la sardana
com la sardina i la marihuana,
i com el cep, multicultor

Amunt…

La patata

Mulata!

Diu la teoria de l'evolució,
que venim dels micos,
quina aberració!

Si és evident que l'home
ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
però es funda en uns fets
que veiem cada dia:

Hi ha moltes patates
que estan mig grillades,
igual com els homes
ho estan a vegades,

Quan veiem que un home
té un nas que esparvera
tots diem: "Refotre, quina patatera".

Les patates velles s'arruguen de pell,
igual que tot "cristo"
quan es torna vell.

I és evident que l'home
ve de la patata,
de la patata, de la patata.

Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.

Patata, patata.

i és que la patata sempre ha sigut
ai! un assumpte molt pelut.

Eh! Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.

Que ja Adam i Eva
va ser una enredada,
que no era una poma,
que era una patata ...

Eh! Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.

Pren una patata i així cara a cara
mira-la amb tendresa
i digues-li, mare!

Que cada vegada que fem estofat
no ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sostén
la fècula, es veu, és un gran aliment.

Per això quan et moris...
et dirà el mossèn...
In Fecula feculorum. Iah! Amén!

I és evident que l'home ve
de la patata, de la patata, de la patata
I és evident que l'home ve
de la patata,. Ai que ve de la...
patata, patata!

Festa major

Ja ha passat, tot un any sencer,
Des de aquella nit de bogeria,
Ai quants cops la recordaré,
Per tornar-hi tot ho canviaria.

No podia esperar-te més,
La impaciència per dins em menjava,
Vaig agafar el cotxe corrents,
I et vaig anar a buscar, a la teva plaça.

Vaig agafar el cotxe corrents,
I et vaig anar a buscar...

Et preguntava, des de el terrat,
Quan sortia a fumar cada vespre,
Si en un any tu hauries canviat tot,
Tu series la mateixa de sempre.

Si em deixaries jugar a pensar,
Que acabaria cada nit abraçant-te,
Per després desaparèixer,
I trobar-te més tard, als braços d'un altre.

Per després desaparèixer,
I trobar-te més tard, als braços d'un altre...

Festa major!
Ens trobarem aquells que ens trobaven,
Per veure que els anys no passen,
I si puc t'arrancaré un petó.

Festa major!
Ara feia un any que t'esperaven,
Necessitava sentir la teva màgia,
Avui per fi tindrà solució.

He voltat pobles i ciutats,
He fet vida de carretera,
M'he amagat tota la tardor,
He hivernat, fins la primavera.

Penso en tu i s'em en van els peus,
I en lloc de tu només tinc dues molles,
Jo no sé tu com ho veus,
No pots fallar, ve tota la colla.

Jo no sé tu com ho veus,
No pots fallar, ve tota la colla...

Festa major!
Ens trobarem aquells que ens trobaven,
Per veure que els anys no passen,
I si puc t'arrancaré un petó.

Festa major!
Ara feia un any que t'esperaven,
Necessitava sentir la teva màgia,
Avui el mal tindrà solució.

Jo volia tocar als Smiths

Volia ser anglès
Volia tenir unes Nike Air
Volia dir-me Mike
perquè a les pelis sonava guai

Hagués matat perquè Star Wars fos de veritat, però no
i això em va crear frustració

Jo volia haver compost el "Video killed the radio star"
i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat
Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths
jo volia un pis a Brooklyn i ara em sento desgraciat, és clar

Volia ser ros
Volia ser misteriós
Un artista maleït
mon pare em va dir que era massa petit

He volgut ser cada persona fascinant que he vist o he conegut
i, naturalment, no he pogut

Jo volia haver compost el "Video killed the radio star"
i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat
Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths
jo volia un pis a Londres i ara em sento desgraciat, és clar

Jo volia tocar a Wembley, nà de marxa per New York
creuar en moto Califòrnia cap a la posta de sol
Haver estat a Woodstock i al Live Aid i a tots els grans saraus
nà a la Haçienda a desfassar-me i veure néixer l’acid house

Jo volia ser un fatxenda amb un carisma desbordant
i tenir la veu d’en Liam i el talent del seu germà
omplir el Madison Square Garden, omplir el Royal Albert Hall,
nà de birres amb en Dylan i parlar de rock’n’roll

Jo volia haver compost el "Video killed the radio star"
i ballar en el clip de "Thriller", fent el zombi disfressat
Jo volia haver tocat amb l'E Street Band i amb els Smiths
i un estudi a San Francisco i tu ja ets feliç perquè has fet un pastís

Tu ja ets feliç perquè has fet un pastís

Fàcil · (Agre)

Tardes de pluja, roba de colors,
la teva esquena nua dins l´aigua,
dos o tres notes d´aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil.

Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.

Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
Coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de lluna,
tresors que et caben a la ma.

Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.

Plou

Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit
com un granet d'arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d'aquí.

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i
aixeca sa tempesta
I aquest "tic-i-tic"
per jo representa música i cançons...
i un bon grapat d'emocions.

Es senyal de terra humida
d'herba verda i de frescor
tornarà lo sec a donar vida
desperta't i vine:
aquest temps convida a fer l'amor.

Plou i a defora bufa es vent
jo som com un ropit
ajupit dins un ullastre
mig embadalit
escolt s'aigo caure
I avui ja no em mouré d'aquí...

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i
aixeca sa tempesta
I aquest "tic-i-tic"
per jo representa música i cançons...
i un bon grapat d'emocions.
Es senyal de terra humida
d'herba verda i de frescor
tornarà lo sec a donar vida
desperta't i vine:
aquest temps convida a fer l'amor.

Companys, no és això

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Viure amb tu

Viure amb tu és com trobar una flor
una terra on somiar i tot un món
a les teves mans

Tot el que veig des d'aquest turó
cada arbre, cada ocell i cada forma de llum
et pertanyen a tu

I més forts que dues arrels
somiant que encara fa bon temps
i a les nits regnen els estels

Viure amb tu és com trobar una flor
una terra on somiar i tot un món
a les teves mans

I al estiu el vent és calent
i els dies són més llargs
i és fem forts rostits pel sol

I més forts que dues arrels
somiant que encara fa bon temps
i a les nits regnen els estels

I hem sentit el crit ferit
ofegat i esfereïdor d'un lloc fosc
d'una estranya ciutat

Vull donar-te tot allò
cada cosa important que no es veu
però hi és igual...

Viure amb tu és com trobar una flor
una terra on somiar i tot un món
a les teves mans

I més forts que dues arrels
somiant que encara fa bon temps
i a les nits regnen els estels

I hem sentit el crit ferit
ofegat i esfereïdor d'un lloc fosc
d'una estranya ciutat

El progrés

Tot ha passat ràpidament mentre cantava, he compost una cançó.
En un instant, un bell record, mirar enrere i observar perquè sóc jo.

He caminat "Passeig" avall, i pel "Palau" buscava el meu "Pla de la Font".
I m'he adormit sota el "castell" mentre mirava tendrament aquest bell món.

Evitar caducitats, la nostra estima musical, barrejar talent amb ganes de canviar.
Mirar endavant sense oblidar-nos de la veritat "Tu i jo per molt que diguen, som iguals"

Analitzaré la causa de la personalitat
com un vell pneumàtic que té mil pegats.
Però visc per escoltar-te i amb ganes de millorar.
Pot ser això faça créixer la humanitat.

Vaig agafant cada compàs que "Tata i Carbonell" regalen al tocar,
Cada cuidat detall de "Joan", la veu de "Berta" enriquint el meu cantar.

És especial veuré el progrés quan sols desitge il·lusionar-me a cada pas
Entendre perquè faig açò, aconseguir obtenir el significat.

Trencaré tots els presagis d'una mala relació
perquè no m'estime sols d'on he nascut.
Cada dia m'encisa més la unió dels pobles trepitjats
que treballen per tot el que ens han furtat.

Des de "Muro" fins a "Dénia", "d'Alcoi" cap a "Vinaròs"
i amb ganes de descobrir "El Principat".

A "L'Olleria" cantava amb "Cesk" allò que "Llach" ens va ensenyar,
Compartint amb Robe aquest vell caminar.

A "Simat" la referència em resumeix la veritat
Des dels "Setze Jutges" buscant un demà!

A la tènue llum dels ciris que "Agullent" ha preparat
cantaré amb "Contrí" tot el que estem pensant!.

"Alabajos", "Miquel Gil", "Feliu Ventura" i "Batà"
"Botifarra", "Al Tall", "Muñoz" i altres companys...

Han obert la caixa de pandora amb la justa intenció
de canviar aquest País amb la cançó.

Per què ho faria?

Vaig a casa la veïna, no tinc ganes de pensar-hi.
Si és trist, estic més quiet si estic sol. Estic amb tu.

Agafa la porta, i veus Jesús a la paret, i ell, no ho entenia.

No, no, no, per què ho faria?
No, no, no, no se sabia.
No, no, no, indiscutible visió, o no?
No s'entenia ...

Vaig buscant l'última espurna que s'amaga pel local.
Dius que és l'última que ens queda, després del gran incendi.
Balla una mica, pren-te el que vulguis igualment, ... tu
No ho entendries ...

No, no, no, per què ho faries?
No, no, no, no se sabia.
No, no, no, indiscutible visió, o no?
No s'entenia ...

La mestressa

La mestressa té els peus llargs i els dits mal formats
i porta sabates de talles més grans
al sortir del seu despatx, es pren un tallar, es fuma un cigar
i compta les hores que té pel davant: Cinemes gastats, versió original
els dies se'n van.

La mestressa mai fa tard, ni parla gaire alt, estornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat
té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans, i els fills de les dones amb qui s'han casat
tant sols uns detalls, jerseis i xandalls
els veu un cop l'any.

Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent cases
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.

La mestressa baixa el cap quan pensa en comiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars que ronquen de dia com vides trencats
i surten de nit quan el món s'ha acabat
reflectida al mig del plat nota el forat, el buit dels soparts
i omple cadires amb noms shakesperians, Cordèlia i el Rei i els comtes de Kent li donen la mà.

Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra
per la finestra s'escolten dos grans amants fent vocals indiscretes.

Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra
per la finestra s'escolten dos grans amants fent vocals indiscretes.

L'últim segon

Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

De Sant Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i es que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Julia

Un a un, tots els obstacles han passat,
et sento tant, tant a prop...
Com el far que cada cop es fa més gran,
vols inundar-ho tot.

Júlia, seré els teus ulls de sol a sol,
com un llençol vigilant la teva nit.
T'ho dic, Júlia, que a dins l´amor no hi ha espais buits,
no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig:
l'amor no té espais buits.

Disfressat, he caçat somnis dins un sac,
com papallones al vent.
Aquest cop la papallons he estat jo
i tu una xarxa impacient.

Júlia, seré els teus ulls de sol a sol,
com un llençol vigilant la teva nit.
T'ho dic, Júlia, que a dins l´amor no hi ha espais buits,
no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig:
l'amor no té espais buits.

Júlia, seré els teus ulls de sol a sol,
com un llençol vigilant la teva nit.
T'ho dic, Júlia, que a dins l´amor no hi ha espais buits,
no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig:
T'ho dic...

Júlia, seré els teus ulls de sol a sol.

Als de dalt

Sento cridar, no puc dormir
el silenci comença a estar trist
les hores passen donant tombs al llit.
Per sota la porta passa la llum
plena de nervis i preocupacions
ells no descanses buscant les raons
d'aquella carta que ens van fer arribar,
avisant-nos que s'havia acabat,
que d'on vivíem ens feien fora...
Havien de marxar...

Sempre m'amoïna el mateix somriure
tan disfressat per no preocupar...
als seus nens a la vida mai els hi faran mal
la pluja amaga llàgrimes bassades
que s'enfonsen com pedres al mar
llençades amb força amb una sola mà

No paren, ells caminen
amb molta por però en direcció de la vida
i em sap tan greu...
no us ho mereixeu.

No els hi falta esperança per allà dins del cor
lluitant sense força per no tocar fons
potser marxem de casa però no d'aquest mon
Pares no tingueu por
la vida aquesta gent la posarà al seu lloc
i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor.

Caminant junts, cada cop més lluny contra la foscor, El Son de la Chama i Txarango presente!

Sempre lluiten, no descansen
i els de dalt no els deixen fer
trenquen somnis, no els importa
que hàgim de viure al carrer.
Mare que plores, no tinguis por
la gent esta unida contra els sense cor
obren ferides
que tancarem entre tots.

No paren, ells caminen
amb molta por
Però en direcció de la vida
i em sap tan greu...
no us ho mereixeu.

No els hi falta esperança per allà dins del cor
lluitant sense força per no tocar fons
potser marxem de casa però no d'aquest mon
Pares no tingueu por
la vida aquesta gent la posarà al seu lloc
i tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor

Plou i fa sol

Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l'arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, malda-ment ploris,
somriu i canta amb mi.

Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la bruna
ja s'ha tret el dol
i l'oratge canta
i t'eixuga el plor.

Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l'arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, malda-ment ploris,
somriu i canta amb mi.

Ja era fort

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma
i em divertia tot i havia après a saludar-te
content i exhibint la més radiant de les rialles,
tocant-te com els forts, els éssers als que és impossible ferir.

No ploris, nen, que no sabré què dir.
No ploris, nen, que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort i dominava les paraules
i construïa mons perfectes on no m'importava
ni amb qui has dormit avui, ni què faràs demà a la tarda,
ni penso algunes nits que ets massa semblant a qui busco per a mi.

Qui gosarà sentir que el protegeix
la conca d'unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava
—els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n—.
No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.
Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir.

O és que vostè no està d'acord amb mi?
Qui vol un conte trist per 'nar a dormir?

Utopia

n'hi ha que han nascut per la utopia
ansiosos per fugir de l'engany
però les passions que mouen als homes
faran que ens embrutem tots les mans

d'hora o tard, tothom educa contradiccions
i al final paguen justos per pecadors
que no ho veus, se'ns enfonsa el terra sota dels peus
quan cridem el vent s'emporta les nostres veus

n'hi ha que han nascut per a la llegenda
empesos cap a un destí sublim
així en cantarem les proeses
per poder alçar els ulls cap al cim

d'hora o tard, tothom educa contradiccions
i al final paguen justos per pecadors

que no ho veus, se'ns enfonsa el terra sota dels peus
quan cridem el vent s'emporta les nostres veus

pels valents que no s'han deixat tòrcer cantem
pel seu gest, per tot el que els ha fet diferents

Herois

Som herois de l'anonimat.
No feim portades.
On han anat a parar aquells anys
de joventut?

Coratge al·lots!, que escriviu
la vostra història amb dignitat,
que el pròleg jo ja vos l'he començat!
Som gotes dins un oceà,
la rutina és el pitjor vilà,
som puntets a la immensitat,
som retalls de l'eternitat,
som aire i som fragilitat,
però som grans, som bons, som...

Herois!, sempre amb el vent de cara!
Feim passes a l'arena!
Herois!, sempre les passam canutes!
Qui reputes diu que no ho som?
Herois!

Som herois sense súper poders
amb els afers del dia a dia.
Herois que ploren quan erren...

Perquè som gent tan usual,
freqüent, corrent, i així anam fent
a les palpentes.

Remena, nena

No hi ha pas res com un còctel
que als homes faci obrir la gana!
tant per menjar com estimar
no s'ha inventat millor tisana.

Per fer un còctel ben fet
es tiren dintre d'un pot
uns tros trinxat de gel
i un cúmul de licors,
es tapa el pot després,
s'agafa amb dues mans
i arriba el dolç moment
de començar el treball!...

Remena, remena nena
remena, remena nena
No reposis ni un moment
si remenes força estona
la barreja surt més bona
i el client deixes content
remena, remena nena.

Una noia han llogat
a casa cert marquès
que sap fer molts guisats
més no sap fer còctels
però diu el veïnat
que l'amo és complaent
i a la noia engrescat
ensenya tot dient:

Remena, remena nena
remena, remena nena
No reposis ni un moment
si remenes força estona
la barreja surt més bona
i el client deixes content
remena, remena nena.

Si plou, ho farem al pavelló

Si es dedica un mínim d'energia
a la pura i simple reflexió,
es pot ser altra cosa que extremista?
Es pot evitar voler xafar-ho tot?

Si fa bo, ho farem a la feixa,
si fa vent ho haurem de fer a redós
però si plou, amor, haurem de fer-ho
al Pavelló.

El silenci esquitxat de paraules,
jo esquitxat de tu i tu de mi;
podem ser altra cosa que extremistes?
Jo, sincerament, penso que no.

Farrera

Jo vull ser del color de les muntanyes
de les muntanyes quant es pon el sol
ocres verds es fonen dintre dels mes ulls
grisos blaus al sortir la nit.

Vull volar com el vent per entre els arbres
com quant s'eixample sota el meu vestit…
inventar un món, com quant erem petits
camuflar-me en les serres de Farrera
on ningú m'espera.

Ara sóc una roda que s'enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol menjant a l'herba un cabirol
caraneja en el meu sentit.

I algú avui m'ha dit on,
on s'amaguen els gorgs
camuflats entre els boscos de falgueres
on ningú m'espera…

I algú avui m'ha dit on, on s'amaguen els joncs
roses clars enmig del riu s'encenen
amb un so fluix…
en aquest màgic capvespre,
el blat s'agrupa i m'encresta.
cabalgo un boix entre estrets camins de senglars,
entre maduixeres i falciots passatgers,
que canten amb mi la cançó
del ressò de les muntanyes...

i algú avui m'ha dit on, on planegen els corbs
remunts d'isard tremolen la tartera
entre la bruma, m'esperen…

Vull donar-te amor si tu m'en deixes
donar-te amor i si ho sens així
canta un puput abans d'anar dormir...
Xiula, xiula, xiula com el mes petit,
com quant s'eixample sota el meu vestit.

Quan es pon el sol a Farrera.

La nit dels corbs

Xancles de goma
Samarretes brutes
rajoles roges
laberints foscos
calaveres tristes
anells de plata
nits tatuades
amors de plom
remors que pugen
llums de bengales
gossos que borden
tirotejos ràpids
vides al límit
bales perdudes
somriures fràgils
vespres de dol

I el sol que es pon
sobre un mantell de colors
ombres perdudes
que vetlen els perdedors
i els llums trencats
tremolen en la foscor
com les barraques
que s'enfilen pels turons
i un crit que es perd
en la nit plena d'estels
vides que lluiten
entre feres i records
l'aurora tem
la nit dels corbs

Llàgrimes negres
mirades tristes
il·lusions perdudes
cicatrius fondes
sants i rosaris
un ram de flors
vides barates
taüts marrons
fum de revoltes
punys que s'enlairen
orgull de barri
coratge i ràbia
rates corruptes
foc de sicaris
sagna la vida
volen els corbs

I el sol que es pon
sobre un mantell de colors
ombres perdudes
que vetlen els perdedors
i els llums trencats
tremolen en la foscor
com les barraques
que s'enfilen pels turons
i un crit que es perd
en la nit plena d'estels
vides que lluiten
entre feres i records
l'aurora tem
la nit dels corbs

Massa jove per fer-me gran

Per la finestra
un sol assassí
m'informa cruel
que son vora les dotze,
suposo que ahir
m'ho vaig passar bé.

Entra roba bruta
Estossegant
em sento esvaït,
però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar:
pernil dolç florit.

D'aquí un quart
ja farà un quart que estic arribant tard
al treball que em dona els quartos
per poder dir un altre any
que sóc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.

Aquest cap de setmana
em toca fitxar
al poble d'on vinc
on encara no entenen
perquè vaig marxar
d'aquell mon tan feliç.

Vells amics
i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso
i jo somrient
diré que sóc massa jove per fer-me gran
no hi puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
però això ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.

La vida és un teatre

Perquè la vida és com un gran teatre, a poc a poc en vas escrivint el guió
Perquè a la vida no pagues entrada, s'obre el teló (atenció!), comença la funció!

En Martí és un noi normal, fa tant comèdies com drames
Al teatre tot si val, però al carrer si ha d'anar amb ganes
Quan està pels passadissos, el teatre sembla ser al carrer
i quan surt dels camerinos no s'hi val mirar el paper

Perquè la vida és com un gran teatre, a poc a poc en vas escrivint el guió
Perquè a la vida no pagues entrada, s'obre el teló (atenció!), comença la funció!

Davant del mirall de llums, el Martí es treu la corbata
No se li han pujat els fums malgrat la funció ha estat massa
Quan està desmaquillant-se no pot parar de pensar
Que quan comença el teatre és quan el públic se'n va i...

Perquè la vida és com un gran teatre, a poc a poc en vas escrivint el guió
Perquè a la vida no pagues entrada, s'obre el teló (atenció!), comença la funció!

Els herois

Ja feia dies que us volia escriure,
i avui ho faig des del desert.
Aquesta nit ha sigut llarga
i l'he passat tota despert.

Se senten crits, xiscles i brames
a l'altra banda del massís;
però ens fan pensar que és tot un conte
i així fem passar una altra nit.

I quan un dia hi ha hagut matança
som els herois d'allà on venim.
Tenim les mans brutes encara
però ho celebrem tota la nit.

Aquí els qui manen porten medalles
i duen ben planxat l'abric,
tenen les botes ben enllustrades
i mai no veuen l'enemic.

Però aquells senyors de la corbata
ens protegeixen
i a canvi no preguntem res,
per què aixequen parets
i per què serveixen,
i què pensen fer després
amb els presoners.

Penso tornar quan tingui uns dies
per descansar d'aquest infern.
Us duré joies, quadres i robes
que hem agafat a aquesta gent.

Ha costat feina fer les troballes,
he hagut de vessar molta sang.
Quan tothom parli la nostra llengua
ja res d'aixó recordaran.

Però aquells senyors de la corbata
ens protegeixen
i a canvi no preguntem res,
per què aixequen parets
i per què serveixen,
i què pensen fer després
amb els presoners.

Negra nit

Encara que és negra nit,
esperem el cel blau.

Si l'ocell que veus cada jorn
refilant, l'has trobat
callat i mort de fred.

Encara que és negra nit,
esperem el cel blau.

Si l'amic en qui vas confiar
et traí i has quedat trist
trist i abandonat

Encara que és negra nit,
esperem el cel blau.

Si a la nit s'ha mort un infant
abandonat, de fam,
ningú no el plorarà.

Si algun dia et trobes cansat
i no veus el teu fi
i no et sents estimat,
Déu has de servir
ajudant el veí

Encara que és negra nit,
ja veiem el cel blau

Les formigues

Passen les formigues van camí del cau;
miren cap a terra sota del cel blau.
Poc a poc fan via arrepleguen gra,
volten la brutícia: tot val per menjar.

Viuen arreplegades, han de seguir el joc;
hi ha feines diverses, cadascú al seu lloc!
La unió a la força, no es separaran.
Cal apilotar-se: no saben on van,
però una llei els guia: la llei del instint.
Les febles es moren, altres van vivint.
Els morts no treballen, no valen un plor.
El seny de les bèsties és dur,
és ferm, és bo. Les formigues roges topen amb rivals:
les formigues negres serien iguals
si no fos pel bàsic diferent color.
Roges contra negres lluiten amb braó!
Les que resten passen penes i fatics
buscant a tothora altres enemics.
Sembla que els agradi la vida d'esclau.
Sempre els ulls a terra, d'esquena al cel blau.

Volen viure juntes i no es diuen res:
veure's i estimar-se mai no n'han après..
Humils formiguegen per guanyar-se el pa:
segueixen la fila que no es pot trencar

La violoncel·lista

Quan jo era petita el pare en va dir:
"Tu tocaràs el "cel·lo" igual que un serafí".
Però més que un serafí jo semblava un borinot:
tot el dia rascava igual que un tabalot.

Com toca la nena, quina disposició!...
I jo, rasca que rasca, amb molta inspiració.

Cinc anys més tard, un dia, donava un recital.
Sabia de memòria el paper de dalt a baix.
Però estava tan nerviosa que em vaig equivocar
i en cometes de Haydn semblava un txa-txa-txa.

Vaig acabar els estudis amb penes i fatics,
assassinant els músics més nous i els més antics.
Després vaig guardar el "cel·lo" a l'últim racó de pis
dins de la caixa negra amb olor de vernís.

Així acaba la història del geni musical.
No en queda ni memòria a l'arxiu familiar.
Només la cançoneta ha quedat en un racó
com una musiqueta amb fons d'acordió.

Les floristes de la Rambla

Les floristes de la Rambla
sembren flors a tots els vents
i si a l'estiu no les venen
ja les vendran a l'hivern.

Venen flors per a turistes,
venen flors als aimadors,
venen flors per a les festes
de rics, de pobres, de morts.

Les floristes de la Rambla
ajuden a sortir el sol,
donen el blanc a casades,
donen a vídues el dol.

Venen flors per a les santes,
venen flors a pecadors,
venen flors per a conquestes
de joves malgastadors.

Hi ha una florista a la Rambla
que quan plega, cap al tard,
guarda una rosa vermella,
la guarda per a l'estimat.

Nit d'esperança

El record de les converses
Quan dormia el campament
Estudiàvem l'estratègia
I la sort del moviment
Mantenir la resistència al dia següent
I defensar la posició amb un atac valent
No guanya
Qui no creu en el triomf
No guanya
Qui perd la concentració
No guanya
Qui no creu en la revolució i no treballa cada dia en una opció
M'ensenyares a contindre el nostre mur contra el feixisme
i tallar les ales de l'imperialisme
A burlar una emboscada amb la millor de les sortides
I creure que la glòria és possible

Si caiem en el fang i s'ofega el desig
El desig de memòria ens dirà d'on venim
Si la lluna no brilla hui
Fogueres més grans marcaran el camí

Creixeran el somriures en la fosca nit
Nit d'esperança serà el nostre espill
La teua lluita és l'esperit
De mares i fills, el demà no està escrit!

Quan la nit més estelada
Te n'anares amb el vent
Ens digueres si no torne
Continueu mirant al cel
Que la pluja apagarà aquest infern
Amb primaveres desbordades pels carrers
No guanya
Qui no creu en el triomf
No guanya
Qui perd la concentració
No guanya
Qui no creu en la revolució i no treballa cada dia en una opció
I viurem i vencerem sobre les pors i les mentides
I construirem sobiranies
Seguirem les teues passes immortals i revulsives
Sendes de victòries col·lectives

Si caiem en el fang i s'ofega el desig
El desig de memòria ens dirà d'on venim
Si la lluna no brilla hui
Fogueres més grans marcaran el camí
Creixeran els somriures en la fosca nit
Nit d'esperança serà el nostre espill
La teua lluita és l'esperit
De mares i fills, el demà no està escrit!

Triomfarà una remor
De justícia i amor
L'esperit ancestral d'aquells vells lluitadors
Són milers de llavors
De justícia i amor
Dones i homes que no tenen por
Mai podreu comprar la pluja ni guanyar els nostres cors
Mai no serà l'hora de la nostra capitulació
Mai podreu comprar la pluja ni guanyar els nostres cors
La terra mullada fa olor de revolució

Si caiem en el fang i s'ofega el desig
El desig de memòria ens dirà d'on venim
Si la lluna no brilla hui
Fogueres més grans marcaran el camí
Creixeran els somriures en la fosca nit
Nit d'esperança serà el nostre espill
La teua lluita és l'esperit
De mares i fills, el demà no està escrit!

Riure per viure

Riure, per viure
riure per fer-te gran
riure, somriure
i continuarem cantant

Riure per viure
riure per fer-te gran
riure per viure
la gràcia de cada instant

Passa el temps
i tu t’has anat fent gran
on és el somriure
d'aquell petit infant

I és que has arribat de costat a costat
en un indret on regna el treball la serietat doncs
de sol a sol vius hipnotitzat
en un forat on no veus la realitat

I ara mira't al mirall mira't i veuràs qui ets
ets un senyoret formal que ja no somriu per res

Mou els teus llavis i gaudeix
de la bonica sensació
que és riure amb mi

Mou els teus llavis i gaudeix

amb mi, és fàcil d'explicar

Riure, per viure
riure per fer-te gran
riure, somriure
i continuarem cantant

Riure per viure
riure per fer-te gran
riure per viure
la gràcia de cada instant.

No no, no paris de riure
no no, no paris mai
no no, no paris de riure
no no, no paris mai

Però ets a temps
de tornar a veure-hi clar
descobreix l'energia
que vibra aquí i allà

I és que has d’avançar sempre en positiu
com la llum del dia en un matí d’estiu
mira la gent mira al teu voltant
torna'ls el somriure que porten esperant

Temps per riure
temps per oblidar
les males cares
tu pots tornar a començar

Mou els teus llavis i gaudeix
de la bonica sensació
que és riure amb mi

Mou els teus llavis i gaudeix
amb mi, es fàcil d'explicar

Riure, per viure
riure per fer-te gran
riure, somriure
i continuarem cantant

Riure per viure
riure per fer-te gran
riure, somriure
la gràcia de cada instant

No no, no paris de riure
no no, no paris mai
no no, no paris de riure
no no, no paris mai