Herois

Som herois de l'anonimat.
No feim portades.
On han anat a parar aquells anys
de joventut?

Coratge al·lots!, que escriviu
la vostra història amb dignitat,
que el pròleg jo ja vos l'he començat!
Som gotes dins un oceà,
la rutina és el pitjor vilà,
som puntets a la immensitat,
som retalls de l'eternitat,
som aire i som fragilitat,
però som grans, som bons, som...

Herois!, sempre amb el vent de cara!
Feim passes a l'arena!
Herois!, sempre les passam canutes!
Qui reputes diu que no ho som?
Herois!

Som herois sense súper poders
amb els afers del dia a dia.
Herois que ploren quan erren...

Perquè som gent tan usual,
freqüent, corrent, i així anam fent
a les palpentes.