22 de novembre 2013
Volant
M'enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m'enfilava.
Se m'ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m'ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància
amunt...
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l'aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l'aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m'enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l'odi, pes mort dels grans,
dels Capgrossos fa capsigranys
amunt...
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra,
que tot flota amb desig
d'acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.
Amunt...
Volant, volant he vist...
Volant, volant he vist...
Que tot flota en un desig
d'acostar-se i atraure els altres,
que no em passa res d'estrany
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l’esqueixada, com l’olivada,
com la sardina i la marihuana,
i els peix ...., de matinada
com la sardina i la marihuana,
o com la rumba i la sardana
com la sardina i la marihuana,
i com el cep, multicultor
Amunt…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada