Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferran Palau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferran Palau. Mostrar tots els missatges

29 de gener 2020

Serà un abisme



Això que em portes
Em fa sentir tan bé
Que només m'importa
Que demà me'n portis més
Però passen les hores
El sol es va ponent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tant dolç

La nit és fosca
Sé que per a tu també
En la distància
O en el ressentiment
Però cauen les hores
La lluna està creixent
Sento la porta
Però només dura un moment
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç
Serà un abisme on he caigut
O el paradís que em dónes tu
No hi ha fortuna més cruel
Ni res tan dolç

28 de juny 2019

El meu lament



I si encara respires travessarem els marges
I quan tu ja no aguantis més, doncs que respirin els altres
I que descansi el rei difunt i el meu lament
Silenci tan profund
Tu mataries un home per la vida d'un altre?
Es tan pura la sang d'un nen que li tremolen les galtes
I que descansi el rei difunt i el meu lament
Silenci tan profund
Que descansi el rei difunt i el meu lament
Silenci tan profund
I si encara respires travessarem els marges
I quan tu ja no aguantis, més doncs que respirin els altres