Mare

Mare, digue'm on sóc,
que estic trist i sense forces,
perdut entre muntanyes de records,
que queden lluny.
Colors i olors…
La teva absència m’acompanya en tot moment,
acaronant el meu instint,
donant voltes a aquest astre tan lluent.
Mare, en el meu cor el teu parlar serè
ressona a cada batec.
A la meva sang, la dels meus nens…
I a la sang dels Pauets.
Mare…
La teva absència ens acompanya en tot moment,
El nostre nord, la teva llum,
ens dóna força, ens fa de guia i d’aliment.
Any rere any, quan t’enyoro i quan ploro.
Amb un somriure per cantar,
calmant els dies i encenent les nits!
Segon a segon
la teva absència ens acompanya en tot moment.
Mare… Sé molt bé
que fins que el sol no se m’apagui no ens veurem.

Nararai

Camino i sento que els meus peus
corren més del que jo vull.
Un deliri s'apodera de mi,
i encara sento veus que canten…

Oh, mai més. Oh, mai més.
Oh, mai!

Nararai… Oh, mai!

Tornarà el bon temps

Sortint del camí
la terra s'enlaira,
caminant pel desert,
desvestint el pensament.

I asserenant les pors, i asserenant el pas, m'imagino...
envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Vénen tempestes,
cendres que no has bufat.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.

El cel és cobert, però hi ha un feix de llum que deixa entreveure un camí a seguir.
Les ombres em perden però em sento animat, veig portes obertes i un cel blau i clar,
i em deixo portar... envoltat per les ones d'un mar asserenat i en calma.

Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
I és que ara sento el mar i en la calma ho veig tot més clar.
Tornarà el bon temps, tornarà el moment, tornarà...
Ja veig el mar... i em sento lliure...

Tornarà el bon temps.

A resguard dels vents

Aquesta nit ningú ens espera,
tot és tranquil, la pluja ens tempta
i seguirem els nostres instints…
traçant nous camins.
I em mires als ulls i et somric…
sense saber que ja és massa tard.

Fa poc que ens coneixem
però compartim tempestes
i aflora un sentiment
que ens du a resguard dels vents.
I sempre ho recordarem,
per més que la discòrdia ens prengui els bons moments.
Sé que trobarem tendresa, bellesa,
mirades d'entesa, senzills instants d'intimitat.

I demà tornaran vells camins... lluny d'aquí,
però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.

I aquesta nit veurem la llum del sol
i no ens caldrà buscar cap raó.

Quatre nits cauen que no oblidarem.
Ennuvolats.
Quatre nits que queden per sempre més,
entre muntanyes a resguard dels vents.

Volarà

Era una ànima en el cel la que anava a contratemps
com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.
I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,
senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.

I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor
fugint de la por…

Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,
i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!
Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.

I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos
i sortirà a l'aire germinal amb ulls d'infant que miren alt
i volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i estimarà sorprès de tant d'afecte i tant d'amor, sembrat sense intenció,
somiant a cercar el cel.

Mentides de joguina

Somnis que han creat mons paral·lels,
somnis inversemblants però tan reals,
somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Creixen desordenats sempre burlant el temps,
entrellaçant sentits, desobeint raons,
alimentant-se dels teus anhels.

Somnis incendiats d'emocions,
somnis que han caigut en despertar-se.

Matinades enceses

Estius a prop d'un far que il·lumina matinades enceses,
ressons sortint del pou, converses disteses.
Dansàvem descalços per l'era
evadint-nos, fugint de la inquietud.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Perfils a contratemps,
siluetes desdibuixant-se en els murs de pedra.
La claror s'obre pas, les estrelles s'esvaeixen
i una pluja molt suau ens esvera
evadint-nos, sentint a flor de pell.
Mil papallones volaven per sobre teu
sembrant el caos, sembrant records.

Exaltacions de l'amistat, desinhibicions, complicitats
sembrant el caos…
Sota un cel que ens ha criat, anem al mar i ens capbussem,
sentim la immensitat...
Emocions descontrolades, sensacions viscudes intensament.

No ploris més

Prendre el sol i vèncer el temps
cobert de sal que et deixa el mar,
un record que toca fons, deixa'l marxar.

I ja surt el sol, i et vas despertant
i et cauen les pors, com si fos real.

Les espurnes creixeran i no hi haurà un final,
són com dits de vellut que recorren un cos nou
i només si tu ho vols giraràs tots els sentits,
i només si tu ho vols ara tens un dia nou.

No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.

I et canvies la pell quan cau el passat,
tot gira endavant, no et quedis esperant.

Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure,
submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.

No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.

Home llop

Aquesta nit, sé que pot passar de tot,
s'escalfa el meu instint, s'acosta el meu moment,
no hi puc fer res, em sedueix el costat fosc
i em trobo fent uns moviments que son salvatges.

Aquesta nit la lluna ha deixat de girar,
només em mira a mi, hipnòtica i pacient
ha provocat la inevitable mutació
i et trobes fent uns moviments que son salvatges.

La nit entra de cop...
Ara l'instint et demana sang i es mou tot el teu cos.
Ja em surten urpes a les mans...
Veus com la roba es va estripant.
Ja no em responen els sentits…
i ets més pelut que el Chewbacca.

I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l'home llop…
Només respons al moviment,
treure la força i el desig,
una invasió de tu mateix.

La nit entra de cop…
corre per dins teu,
la lluna marca el pas…
hipnòtica i pacient,
invisible en la foscor desfent obstacles.

I és que sóc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals.
Serà una bacanal de sang i fetge,
és la marca de l'home llop, ho estàs assimilant.
I és que soc un home llop
i ja no et pots escapar, et tinc entre els ullals..

Omplint de neu

Sons i olors ens evoquen dolç el teu record,
el temps calmant, l'enyorança,
ens han privat a tots del teu cor escarmentat,
dissimulada tendresa...

Fils cauran al teu voltant
inundant l'aire dels teus focs!

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.

Tan suaus i alhora tan intenses
imatges difuminades.

Fils tan suaus que es trencaran
inundant l'aire dels teus focs.

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu
amb la teva veu.

I et sentirem en la teva absència,
recordarem amb tendresa mals moments
i tornarem a creure en les fades
i també serem una miqueta menys assenyats.

Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu,
amb la teva veu.
Omplint de neu,
vas omplint de neu.
Omplint de neu,
com si hagués somiat.