Primavera

La primavera ja és aquí amb el seu millor vestit.
El vent remou els seus cabells plens de flors i fruits vermells.

La primavera s'ha fet gran, plena d'arrugues amb encant.
Ve per obrir i deixar passar, per desglaçar i tornar a omplir.
La primavera em fa sentir del cert que tot és part de mi.
Que és molt senzill que el que hi ha a fora és a dins.
La primavera ve per dir que sóc lliure i sóc feliç, que jo també puc fer florir amb el meu cor i amb els meus dits.
Que jo també m'he anat fent gran cicatritzant i de nou confiant.
Hem travessat deu mil deserts i n'hem sortit molt més desperts.
La primavera em fa sentir del cert que tot és part de tot, de tots, de tu i de mi.
Que és molt més senzill, que el que hi ha a fora és a dins.

La primavera ja és aquí amb el seu millor vestit.
El vent remou els seus cabells plens de flors i fruits vermells.

Perles de gel

Silenci, que cauen perles de gel
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
quan toquen a terra germinen
ves en compte on trepitges.

Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.

Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
i es crea una màgia i s'encén un fanal
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.

Silenci, que parlen els déus de la tribu
a través de les plantes, els arbres i els rius:
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
que aquesta consciència us desvetlli del son
que totes les vies us portin al cor
que l'únic poder sigui el de l'amor.

Em trenco

He passat, he vist i he entès,
i he agafat les meves coses.
T'he deixat les meves claus,
no obriré més aquesta porta.

Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.

He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.

Hem estat dos anys i mig
en un viatge sense mapes.
Hem sigut amants i amics,
m'he sentit viu, m'he sentit ample.

I ara ens cau el cel a sobre,
tot comença i tot s'acaba.
Tot s'acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.

Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.

He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.

Em trenco i em torno cec i fosc...

Puc tancar i obrir

Puc tancar i obrir la mà
puc posar un peu davant
l'altre peu
i fer un pas endavant.

Puc obrir el meu cor tancat
puc posar una mica de llum
per allà on vaig.

I amb l'altra mà puc oferir-te
un ram de flors
collides pel camí que jo he trobat.

Vull entrar en un llac seré
i lentament treure'm la roba
que ja no em serveix.

Em despullo davant teu
i si vols fusionem
el teu cos amb el meu.

Puc estimar-te i no tenir-te
deixo ben obertes
les finestres de l'amor.

No vull ancorar-me

No vull ancorar-me en un port pansit, no vull
No vull enfonsar-me en un port pansit, brut i malaltís
No vull, no vull un Cor agre, ni els ulls enfosquits, no vull
Les mans tremoloses, tibades i agafades al neguit.
M'evaporo amb la rosada, em poso als núvols a les al es
De les àguiles, dels corbs i dels falcons
M'evaporo amb la neu de les muntanyes, baixo dius
Salto pels marges, regalimant fins a la font
I on tu vas sempre a beure aigua, entro dintre teu
Al temple del teu cos, entre el teu sexe i el teu Cor.
I em quedo, entre el teu sexe i el teu cos
I em quedo, em quedo a fer l'amor
I em quedo, al temple del teu cos
I em quedo, em quedo a fer l'amor