02 de desembre 2021
Perles de gel
Silenci, que cauen perles de gel
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
quan toquen a terra germinen
ves en compte on trepitges.
Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.
Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
i es crea una màgia i s'encén un fanal
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.
Silenci, que parlen els déus de la tribu
a través de les plantes, els arbres i els rius:
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
que aquesta consciència us desvetlli del son
que totes les vies us portin al cor
que l'únic poder sigui el de l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada