Sempre corrent

Veus? Camino entre cames com si fos un nen
i tot em queda gran
Els arbres no em deixen veure el bosc
on hi viuen els anhels,
com animals
Sents? Aquest soroll que sents no és de marxar,
neix dintre del meu cap
Tinc a dins pensaments sense casar
perseguits per esquellots,
com enviudats buscant un niu
per passar els seus últims anys
Sempre corrent esperitats

Veus? Camino els mateixos llocs que em van fer gran
i res em sembla igual
Busquem un indret on no hi plou mai,
on l'estiu és sempre etern:
és immortal
Sents? Aquest soroll que sents no és de cantar,
és la tinta tacant
el paper d'un garbuix de pensaments
divorciats del meu combat
per posar fre al meu magí
que va tothora desbocat
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
no et pot pas fer plorar
I si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas
t'ajudarà

Veus? Em neixen dessota els ulls dos solcs profunds
tan fondos que fan mal
Són valls que he cavat de tant bramar
i on hi sembro la virtut
de mai parar
Sents? Aquest soroll que sents no és de plorar,
són llàgrimes regant
aquest camp empestat per la raó
i on hi creixen a(r)brissons
on niaran els meus anhels
i on em perdré segur de nou
Sempre corrent esperitat

Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
No et pot pas fer plorar
i si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas