Les fades també moren

Quan els records fermenten dins meu,
quan emeten rius de ràbia,
quan les llàgrimes inunden
la cambra on has de somniar.

Quan cau el teló de l'amor,
quan només queden els ossos,
és el moment de la llarga nit
en què les fades moren.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.

Quan un somriure esdevé un fòssil,
quan l'orgull aixeca estàtues,
quan has d'interpretar un paper
en una amarga sàtira.

Quan t'exilies d'un vell passat,
quan anestesies el teu cor,
és quina un amor et veu plorar
i s'et gira d'esquenes.

Per tu, he apagat el meu sol.
Però tu ja no em fas llum, te l'has endut lluny.
Per tu, vaig obrir els meus balcons.
Però ara has marxat, sol amb el fred m'has deixat.