Poesia lenta

La roba plegada,
l'estació guardada
i el protocol que segueix sempre el sol.
Mira a la finestra
la vida silvestre,
ella s'asseu i es descalça amb un peu.
Poesia lenta,
si para el vent, es venta,
i els ametllers
que fan ombra al seu compàs d'espera.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.
L'ordre de les plantes,
terra, pols i branques.
Sent el perfum i el dibuix de la llum.
I cada dia menjaria el mateix pa
Cada dia com l'engruna d'algun altre
Poesia lenta,
infusió de menta.
Sempre llegeix cada lletra com si no fos seva.
I és que fa un dia radiant
que vesteix aquesta vida constant,
que transforma cada cicle en un vers
i el respira com si fos de veritat.
Ella es recull els cabells
amb la calma de la brisa entre el blat,
que bressola la freqüència del temps
per si mai vol tornar.