La cançó del lladre

Quan jo n'era petitet
Que festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I ara que sóc grandet
que m'he tirat a la mala vida
m'he anat a matar i robar
ofici de cada dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira
Vaig robar-li els diners
també la mostra que en duia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I quan n'he tingut prou diners
he robat també una nina
L'he robada amb falsedat
Dient-li que m'hi casaria

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I la justícia em va agafar
i en presó fosca em duia
La justícia em va agafar
i em farà pagar amb ma vida

Calor calor

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.

Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.

Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i donc gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.

Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'orquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni m'esqueixo a tires

Calor, calor, quina calor que fa
Que ens haurem de despullar

La pregària

No vull ser més presa de la gelosia,
no vull que em jutgis ni tampoc jutjar,
no vull que em ploris ni tampoc plorar-te,
tan sols vull cantar-te amb el vent del matí.

Cantar-te quan la fosca et canviï la cara,
cantar-te quan sigui lluny el camí.
Jo no vull que em trobis a faltar mai,
jo vull ser fort com la llum i com l'amor.

No vull ser més presa de la gelosia,
no vull que em jutgis ni tampoc jutjar,
no vull que em ploris ni tampoc plorar-te,
tan sols vull cantar-te amb el vent del matí.

Cantar-te quan la fosca et canviï la cara,
cantar-te quan sigui lluny el camí.
Jo no vull que em trobis a faltar mai,
jo vull ser fort com la llum i com l'amor.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Ballant el son,
ballant la rumba
i l'havanera
per ta coberta.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Ballant el txa-txa,
seré el que balla
quan et beguis
la lluna plena.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

Volent ser l'aire
ballar amb el flaire
que escampa
ta roba estesa.

I veure com ara balles
amb ta finestra oberta.

A ballar

Quan arriba la festa major la gent surt de casa
les botigues per fi tanquen i tothom s'arriba a la plaça
El bar surt al carrer i el borratxo no s'amaga
Del darrer fins al primer la nit els farà cantada
i diu:

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb la tarantel·la
A ballar, a ballar, el pas doble que mai s'acaba
A ballar, a ballar, amb la rúmbia vallesana

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! Que balla el porc balla el senyor
oe que és festa major! balla la lluna dins del cel fosc

Quan arriba la festa major qui mana tot s'ho gasta
el qui no té demana i fa festa el que només treballa
els veïns passen el porró als del porro de la cantonada
i es pot veure lo bé que balla la parella més anciana
i diu:

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb la primavera
A ballar, a ballar, a ballar amb l'alcaldesa
A ballar, a ballar, a ballar amb tota tendresa

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! Que balla el porc balla el senyor
oe que és festa major! perquè t'ho ballo sona l'acordió oh

A ballar, a ballar, a ballar amb la tarantel·la
A ballar, a ballar, amb marrameu torra castanyes
A ballar, a ballar, a ballar amb la castanyera
A ballar, a ballar, a ballar amb el cargol treu banya

A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera
A ballar, a ballar, a ballar amb l'alcaldesa
A ballar, a ballar, a ballar amb la cumbiandera, amb el cargol treu banya, la castanyera, l'Enrique, la primavera, la rumba catalana i tot allò que es mou la nostra llengua i el ferriol

oe que és festa major! Que balla el porc, balla el senyor
oe que és festa major! Si tu no balles què cony faig jo
oe que és festa major! balla la lluna dins del cel fosc
oe que és festa major! si tu no balles, dons toco el dos!

Xocolata bona

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Hi ha qui en pren per obrir la gana,
hi ha qui s'hi penja per prendre'n massa,
hi ha qui es menja un bou quan la tasta,
hi ha qui de tot en fa un gra massa.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Hi ha qui la pren des de dins del llit
i també qui s'hi embruta el dit,
i qui l'olora des de molt lluny
i qui l'amaga dins del seu puny.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Qui se l'empassa i qui s'hi crema,
a mi m'agrada quan no tinc pressa.
Qui sempre en dóna en moments bonics,
a mi m'agrada amb els meus amics.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Xoco, xocolata bona;
pel gran dia
i per la bona hora.

Flor de primavera

Flor de primavera
La més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany
Flor de primavera
La més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany
Ha esclatat la ginesta a Puig-graciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra
Flor de primavera
La més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany
Breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l'estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris...

Potser

Potser al teu cap,
potser al teu pit,
potser al teu braç,
potser en un dit,
potser a la galta,
potser en ta mà,
jo hi vull viure fins l'endemà.
I així menjar-te a poquet a poquet
i no deixar-me de tu cap trosset.

Quizás en tu boca,
quizás en tu mano,
quizás en tu piel,
quizás tu regazo,
quizás en tu vientre,
quizás en tu nalga,
yo quiero vivir ahí hasta mañana.
Y así comerte poquito a poquito
y no dejarme de ti ningún trocito.

Perhaps in your hair,
perhaps in your ear,
perhaps in your feet,
perhaps in your tits,
perhaps in your lips,
perhaps in your sorrow,
I want to live there until tomorrow.
To eat you beat by beat
and don't forget any little piece.

Peut-être dans ta tête,
peut-être dans ton nez,
peut-être dans ton bras,
peut-être dans ton pied,
peut-être dans tes yeux,
peut-être dans ta main,
je veux vivre là jusqu'au lendemain.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.

Potser al teu cap,
potser al teu pit,
perhaps in your lips,
jo hi vull viure fins l'endemà.

Peut-être dans ta tête,
peut-être dans ton nez,
peut-être dans tes yeux,
peut-être dans ta main,
je veux vivre là jusqu'au lendemain.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.

možná...
talvez...
agian...

El joglar

Com un joglar
de poble en poble
dono al cantar
ofici noble.

Encenc ballada
quan hom fa el glop
i al trenc de l'alba
jo ja no hi sóc.

Que el plor que em crema
va d'aquí a allà,
que l'amor rema
el meu caminar.

Tinc una daga
que ningú em veu,
porto una bala
que em crema els peus.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

De la Galícia
al cap de Creus,
provoco lídies,
encenc les veus.

La inspiració
em dóna vida,
visc en l'enyor
de la fugida.

Des de petit
m'ha dat per córrer
i m'he fet ric
saltant-me l'ordre.

I al mal de panxa
quan m'ha fet mal
li he donat rauxa
per volar més alt.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Pot ser que plori
quan de tot ric,
semblar que em mori
i ser molt feliç.

Llenço mil versos
als quatre vents,
faig pujar els terços
i aturo el temps.

Que a la butxaca
hi porto poc,
perquè si porto massa
no vaig enlloc.

Sóc un trosset
de cada lloc
on he calmat la set
i on he dat el cor.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Trago, traguito trago,
jo sempre vaig
borratxo de vallenato

Santalegria

Decideixo ser feliç,
obro el pit a l'imprevist,
ja vull veure el que no he vist,
abandono el cantó trist.

Decideixo ser feliç
i per pàtria vull amics,
per bandera, roba estesa
que dirà aquí avui visc.

Decideixo ser feliç
i per fi veig l'enemic,
la por i l'ànsia dins de mi
i el neguit que fa el patir.

Decideixo ser feliç.
I el tresor més gran
és allò que visc.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

Decideixo pillar el groove,
no donar-me per vençut,
sortir de la panxa del bou,
on no hi neva ni plou, i enganxar
al vol el que canta el flow.

M'arrossega l'aquí i l'ara,
ja no sento la desgana,
trobo la rumba en la sardana.

Decideixo pillar el groove,
abandono el cantó brusc.

Deixo que entri la melodia,
que siguin un la nit i el dia.

Decideixo ser feliç.
I per estil destil•lo
l'esperit del que visc.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

Santa, l'alegria,
no em deixis per la nit.
Santa, la melodia,
no em deixis ni nit ni dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

Volant

M'enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m'enfilava.
Se m'ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m'ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància

amunt...

Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l'aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l'aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m'enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l'odi, pes mort dels grans,
dels Capgrossos fa capsigranys

amunt...

Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra,
que tot flota amb desig
d'acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.

Amunt...

Volant, volant he vist...
Volant, volant he vist...

Que tot flota en un desig
d'acostar-se i atraure els altres,
que no em passa res d'estrany
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l’esqueixada, com l’olivada,
com la sardina i la marihuana,
i els peix ...., de matinada
com la sardina i la marihuana,
o com la rumba i la sardana
com la sardina i la marihuana,
i com el cep, multicultor

Amunt…