Tornem al Penedès

Allà d'on vinc s'està fent una pinya
on gent d'arreu somia amb tocar el cel
i amb uns patins ens driblem una vinya
de ben petits dibuixem un estel.

L'hivern és llarg, l'estiu passa de pressa
i quan sortim sempre se'ns fa molt tard
passem mig any preparant la disfressa
amb la que ens acabem banyant al mar.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Jo vinc d'un lloc on no hi pot haver festa
sense diables ballant a sota del foc
A on els timbals es tornen més amables
i Pau Casals va col·locar-nos al món.

A mig camí entre l'amor i l'odi
quan et tinc lluny et sento més a prop
a la distància tu pots enamorar-me
i per això avui t'he escrit uns versots.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.