Lluna

Totes naixem amb armadura,
totes naixem amb ulls tancats.
Vespres, nits, cercant respostes,
converses amb significat.

Boca ampla i mirada intensa,
regust amarg i rebuscat.
Ai, princesa maleïda,
de les nits en fas combat!

En veure l'altra cara de la Lluna el batec del meu cor
resta impacient, a la matinada, que torni a sortir el Sol.
I d'un nou dia, una nova vida neix al nostre interior.
Gràcies per la teva companyia, el teu son mai no mor.

Doncs, a voltes, em pregunto
el perquè de la maldat,
el perquè de la utopia
i el perquè de la veritat.

Si la veritat fos utopia.
Si la veritat no fos maldat.
Si la veritat fos d'or i plata.
Si la veritat fos veritat.

Tu que ens amagues tantes històries, nua allà a l'horitzó,
ens mostres la cara lluminosa i darrere la foscor.
Tot i així ens vens a veure en somnis i ens obres un món nou.
Un xiuxiueig diu a cau d'orella «Viure no ha de fer por».

La lluita és viva, és meva, he guanyat el combat!
La sal ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
Ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
La lluita és viva, és nostra, hem guanyat el combat!