Descansa

Sents com ja tot està en calma,
els rius i les muntanyes, el vent per fi ha cessat.
El sol dorm, la nit és dolça i clara,
tothom al cau s'amaga per esperar el demà.

No ens cal llum, no ens cal, tenim la lluna,
fins que arribi l'albada, deixant lluny la foscor.
La brisa acarona les aigües,
trencant aquell silenci que onades van pintant.
I veus com el dia ja s'apaga.
Les pors i plors s'escampen, demà el món serà nou.

I així sabràs que la vida ens ha fet molt més grans
que els turons i les vinyes tan llargues com el mar.
I així sabràs com s'escampen les plomes en el vent,
i entendràs el pes del res. Algú m'ho va explicar, cent mil ocells...