La primera paraula

Colliré una flor per tu
cada dia a la trinxera.
Serà freda la vesprada enmig del fang,
les estrelles brillaran.

Amb l'alba torna el combat,
S'acosten negres banderes
trets que no et prendran la vida esclataran.
La foscor no guanyarà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.

No serà pare ni mare,
ni el cel roig que encén la terra
Amb l'aire de l'esperança
cridaràs la llibertat.

A la vall s'han despertat
amb crits de les guerrilleres
sona en l'aire un plor que arrenca un raig de llum
De colors ens tenyirà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.