14 de juliol 2020
Encara és prest
Som d'una illa on sa vida passa a temps ralentitzat,
una terra que t'enfonsa a un bucle de tranquil·litat.
Quan el sol mos il·lumina descobreix un bell mosaic,
de persones que conviuen dins paisatges naturals.
Entre platges i muntanyes voldria seguir passejant.
Escoltant ses melodies d'animals que van cantant,
creixerà es meu hort d'històries i així jo em podré nodrir,
alimentant sa identitat en què ma mare em va parir.
I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.
Encara és prest per enterrar-me,
no et pensis que he acabat
deixa'm que avui doni llargues
ja em moriré demà.
Es meu futur jugant a cartes
a n'es club de jubilats,
escoltant ses xafarderes
criticant es personal:
Mira aqueixa mala sorra que s'entén amb es veïnat,
es seu home és un bandarra... tot lo dia va ben gat.
I té un fill que fuma porros... una bona l'ha armada!
Ha enganxat sa filla d'es batle i l'ha deixat embarassada
-Però això és ver?
-No ho sé... Això m'han dit!
I quan sa mort vengui a cercar-me
pot ser que em trobi trescant
pes racons de tramuntana
escalant sa llibertat
Encara és prest per enterrar-me
i no es que vulgui fer esperar
però és que de viure a n'aquesta illa
mai em vull acomiadar.
Mira-los a n’es turistes
carretera amunt i avall
uns corren en bicicleta
i altres monten a cavall
un descontrol abominable,
per Magaluf i s'Arenal,
es col·lapse incontrolable
que mos invadeix cada any.
I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.
Encara es prest per enterrar-me
però És que vull seguir cantant
...a sa terra que m'inspira
i a n'es dies que has contat
a sa dama que cavil·la
tradicions que anam filant.
I quan sa mart vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi enredant...
Això sí que és bona excusa per fer tard
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada