Vora el foc

Se'ns esgoten
S'esvaeixen
Totes les emocions
Ja s'acaba,
Escasseja
El poc oxigen
Ho hem de reparar
Posar-hi un remei
Vora el foc

Absorbeixen
No desprenen
Incandescents
Flames roents
Forns i lapides
Provoquen certa nostàlgia
Simbolitzant senyals de desgràcies
Vora el foc

Una parella
Dues parelles
Desprenen certa passió
La ceguesa ja s'encen
Cuita a foc lent
Les ganes et cremen
He intentat de tot
Intents
Salten espurnes
És dijous
Apa va que ens en sortirem
Apa va que ens en sortirem
Vora el foc

Senzil

Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
I ahir vaig veure un home
Ben vestit, tot mudat
Donava fe que el món és boig
I encara més aquí a ciutat
Però tu parles el meu idioma
Quan arrufo el nas
Somrius, tot seguit volen
Neguits del meu passat
I el te que s'evapora
Mentre et deixes estimar
Fa un rosetó amb el raig de sol
Que ens va il·luminant
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat

Havent sopat

Deixes la porta oberta
Totes les coses llestes
Els primers amics va arribant
Gent que no pensaves veure
Junt amb els amics de sempre
Reprenent converses especials
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat
El llibre blanc a un lloc visible
Amb versos que tots coneixen
Tot girant planes a l'atzar
Cançons genials, temes que et sonen
Ben triats, velles i noves
I si algú s'animés a ballar
Ja ho saps
Havent sopat
Intenta trobar una guitarra
I toca el primer que et passi pel cap
Ja ho saps
Havent sopat
Entre tots fareu la xerrada
I potser algú dirà alguna veritat

La gent especial

Tant si és bo com si no
Cregués que jo he esperat
Tant de temps tot dormint
Tant de temps meditant
Que si es verd, com si és blau
Com si és groc, com si és roig
Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig
De viure, de jeure al prat
De seure en la immensitat
d'unes hores quan no és fosc ni és clar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
I ma germana m'explica
Que de petita
Somniava de tant en tant
Que una fada volava
Fins al seu davant
I li deia que les coses
Van més ràpides que el llamp
I és bonic perdre
Com tan bonic és guanyar
Si em convides a veure
Tot allò que ens fa tan grans
Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
Perquè jo no venia a parlar
Jo venia a escoltar
Però jo no venia a cantar
Jo venia a escoltar

Dormies (despertes)

Despertes
I totes les tempestes
Que de matinada
Han banyat el camp
I ni ho senties
Les gotes contra els vidres
Petjades en la gespa
I el tro seguint el llamp
Però tu dormies
De la forma més senzilla
Somniant amb l'arribada
A una gran ciutat
I allà hi trobaves
Amors que ja pensaves
Que feia tant de temps que
Havies oblidat
El món girava
La lluna resseguia
Damunt de les teulades
Tots els vells fanals
I jo pensava
Que tu potser animada
Voldries tornar a veure'm
Per casualitat
Però tu dormies
De la forma més senzilla
En idiomes que inventaves
O més aviat arcans
I les paraules
O sons que pronunciaves
Els podies entendre
Però no pas explicar

L'home mussol

Si et pregunten si tinc sort
Tinc tanta sort
Si em demanes si tinc son
Tinc tanta son
Però si em busques a des hores
I et diuen que no hi sóc
Segueix el cant de l'òliba
I així emprendràs el vol
Ahir vaig veure l'home
Amb els ulls com un mussol
Primer em va fer mig broma
I un curiós gir amb el coll

Quadrant cançons

He sentit com si tot fos enyorança
I he viscut con si no hi hagués esperança
En arribar a la vall
Ho he trobat tot cap per avall
I m'han dit que havies fugit
Amb un estudiant de Belles Arts
I de record m'havíeu deixat un teu retrat
Havíem rigut quan anàvem cap a França
M'havies dit 'Tout c’est bien, no passis ànsia'
Però al final van treure el cap
Amenaçants, les guillotines
A la plaça del mercat
Sense números ja pel ball
Tot just havent desmuntat l'envelat
I més d'un m'ha dit que per acabar així
Potser millor no haver mai coincidit
I ara em passo els dies estudiant Finances
Comptant cançons, quadrant acords i reposant-me
Els dvd's originals
D'aquelles pelis orientals
Que miràvem plegats
Jo et preguntava 'Què ha passat?'
I tu em deies ‘Res, tampoc ho he entès, però molen tant!’

Guerra & pau

Mira el mar i la sorra
No hi veus bé de tant mirar?
Miro el cel i miro l'ombra
Miro el buit que m'has deixat
En l'espai que ara ens separa
Un gran fosc, un punt de blau
Tot pensant que és un mal viatge
I que no he acabat mai ‘Guerra i pau’
Vam topar, era un capvespre
Segur em vaig enamorar
Em vas dir em dic Helena
I ho vaig trobar encertat
Es respira un aire clàssic
Des que voltes pel veïnat
I el teu nom rima amb la pena
Que em du cap a l'oceà
I no apartis la mirada
De la gent que va arribant
Sota el cel de Barcelona
No hi ha estels sinó fum blanc
I amb les mans a la butxaca
Disset cèntims oblidats
I un llibre que tant m'agrada
Però no he pogut acabar

El palau dels déus

Un impuls teu
Ha estat un impuls teu
El que ens ha fet fora
Del Palau dels Déus
A les seves portes
Fetes d'or i joies
Tot envoltat de neu
Set déus per ser exactes
Tots amb llargues barbes
I cavallets amb trineu
Però un impuls teu
Tan sols un impuls teu
I han tancat les portes
Del Palau dels Déus

M'he quedat a fora
He mirat a esquerre i dreta
I no he trobat res meu
He fet una passa
Ara és un llarg viatge
He conegut a tanta gent
Un impuls teu
Res més, un impuls teu
I ara rimo llunes
I dibuixo estels
Un impuls teu
ves per on, però un impuls teu
I tot just me n'adono
Ja torno a ser meu

A. G. ja ho havia dit

Encara que caminis enrere
Troba amics que et facin costat
Dibuixa a l'arbre les cireres
D'un estiu que encara no ha arribat
I mira el dia a la cara
Troba l'espurna del mar
I busca en engrunes de marbre
Rastres d'altres identitats
Metges, gurus, infermeres
Discos, llibres i cinema
Aprèn algunes idees
Que et serveixin fins tornar a transmigrar

I visca la gent destrempada
Visca la gent avorrida
Les coses són grises o blaves
Si no sents algú que t'espia

Ran de mar

Fixa't bé, no hi ha més condició
Fer amb el cap el gest de sí o no
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
Això va així, al camp no pots parar
Sents el terra viu a cada pas que fas
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
No vulguis ser com jo quan siguis gran
Els records estan fets d'olors, dolors i instants
Però tu ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan

Un darrer ball

Set déus faran el senyal
El tret de sortida
I tot el que hauràs esperat
Començant pel final
És qüestió que acabi bé
L'inici és igual
Que fàcil estimar
Quan estàs bé
I ara llueixes espectacular
Els déus han conspirat
Per donar-nos aquest darrer ball
Començo a ballar…

I un vers

I ara bé
tampoc sabria què fer
si em diguessis que m'estimes
que podríem passar junts uns dies més

I ara bé
tampoc tindria cafè
ja ho diuen, tot canvia i igual es mou
però al final no ha canviat res

i ara ve
quan et dic que em conec
que tot i el meu somriure
alhora enyoro uns altres temps

I ara bé
recordes aquell vers
que dius que tan t'agrada
en realitat el vaig robar a algú molt més llest

I hem saltat tots el marges
I hem voltat per l'univers
Sense massa equipatge
El que ens agrada més o menys
O més o menys

Els comalats

'Començant per les coses mal resoltes
Tendim a besar el primer en arribar
I segueix l'antic caminet de sorra
I veuràs els comalats amb colors canviats'

Petits cims en uns bioritmes orfes
D'emocions excitants, de versos enrabiats
I de llunes que il·luminen la memòria
Tot just apagar els llums de la ciutat

I en ser dalt de la torre de guaita
Les bruixes canten que no podràs escapar
Però el vent cargolant-se està parlant-te
I és temps de començar
De tornar a començar
Temps per resar i sembrar
Que el fruit ja arribarà
Trencar per respirar
I tornar a començar
És temps de començar

Tres & no res

Tens mans d'equilibrista
I ulls de fang
M'enredes amb artistes
I prens vi blanc

Tot OK STOP

No vaig rebre cap postal
Cap foto espectacular
Revelant-me on eres tu
On et podria trobar

O potser senyals de fum
Un colom despistat
Un missatge encriptat
'Dirigeix-te cap al nord'

Jo vull ser un home fort
Qui no voldria ser un home fort?
I sentir cada segon
Allunyar-te a poc a poc
I uns versos rimar
I cantar, oh cantar

I mira, vaig esperar
Un telegrama que em digués
Que tot està bé stop
Tot va bé stop
I tenia preparada
Una dansa original
Per ballar a la vora del foc
Endinsar-nos dins del foc

Jo vull ser un home fort
Qui no voldria ser un home fort?
I sentir cada segon
Allunyar-te a poc a poc
I uns versos rimar
I cantar, oh cantar

La vall trista

Ningú sap ben bé què passa
I de cop tant ha canviat
Com canvia el bell paisatge
Durant l'any als comalats
Quan només feia que riure
Ara sols el veus plorar
Diria que la cosa
No és tan fàcil d'explicar

Ai Josep, Josep, ja ho saps
Com voldria jo tornar
Al mercat dels dissabtes
Per comprar-te menjar sa
I cuinar, sentir-nos vius
Endrapant un bon dinar
Però un estrany mal t'esclafa
I ni el vi no vols tastar

Que diuen que a cal mossèn
Hi ha algú que se sent igual
I que si seria aquest vent
El que els hauria fet mal
Qui ha portat la tristesa
A la vila, malxinat,
Dorm, dorm que diuen
Que dormint tot sol passar...

La barca d'or

Passejant pel món he vist un tros
On seure i esperar l'amor/la mort
Els cabells vaig veure blanquejar
I boniques llunes van minvar

Vaig aprendre-ho tot
Més aviat res
El vell mussol em deia 'Vés,
Vola més enllà del teu enyor

I una barca d'or
I una barca d'or
Ens haurà de portar a port'

I tu que parles tan bé
I ets tan legal,
El dia arribarà,
Trepitja a fons

Ni boniques flors
Ni tants regals
Podran canviar del tot
Allò que tu vols, un Sí o un No

I una barca d'or
I una barca d'or
Ens haurà de portar a port

Avui

Si avui em dius que vols sortir a donar un volt
Que al teatre has vist que qualsevol pot ser qui un vol

I ara balles contenta
T'entregues al sol del matí
I te'n rius tant de mi
Esperant que l'aigua arrenqui a bullir

Si avui em dius que vols estimar-me a mi sol

Un nou Big Bang

I si te'n vas...
Noves formes d'escultura
Sorgiran al teu pas
Per catacumbes oblidades
Que et guiaran per sota el mar

I en aquest cas…
Jo em quedaré com una estàtua
Davant d'un taulell buit d'escacs
Intentant moure alguna peça
I esquivar l'escac i mat

Ja saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'hola Ferran
I què, com va?'

I és que ja ho saps que tots ho diuen
Que en aquest món tot sol tornar
I jo desitjo de tot cor
Que tu no fossis pas una excepció
Però t'escriuria mil cançons
Per anar cantant de bar en bar
Fins el dia que et sentís dir 'Ran Ran Ran'...

I si te'n vas…
Milers d'homes amb guillotines
Vindran a trobar-me al mas
On jo em refugiaria
Tot estudiant donar un nou pas
En aquest món de bogeria,
De tristesa i de fum blanc
I de falses melodies
Tot esperant un nou Big Bang!