Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
I ahir vaig veure un home
Ben vestit, tot mudat
Donava fe que el món és boig
I encara més aquí a ciutat
Però tu parles el meu idioma
Quan arrufo el nas
Somrius, tot seguit volen
Neguits del meu passat
I el te que s'evapora
Mentre et deixes estimar
Fa un rosetó amb el raig de sol
Que ens va il·luminant
Senzill com fa una estona
Quan jèiem de costat
Un vers com una ploma
I el món sembla arreglat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada