Els estudiants de Vic

“A partir d'ara els estudiants de Teologia i Moral hauran de substituir el barret de copa alta, àlies «tarot», i la capa, per la sotana i el barret de cresta com en les antigues universitats espanyoles.”

Què t'empatolles?

Que ho diu aquí! Que és una llei!

Ara ens volen disfressar! Amb sotana i una cresta!

Qui no té feina el gat pentina! Mira que vestir-nos com els de les “universitats espanyoles”!

El copalta em queda bé, no penso pas ser un gall!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc!

I sols seré un tros de ruc!

Coccorococococ!

Semblaré un gros pedagog!

Cuccurucucucuc,

sols seré un tros de ruc!

Va, prou de bromes! Brillo... que avui d’aquí poc al seminari el doctor Serra ens ha de llegir les notes.


No cridis el mal temps tu ara! Tu, Jordi, avidus gloriae, què en dius de tot plegat?

Que què en dic?

Amb lo tricorni en batalla
i l'esparracat manteu,
amics meus no em mirareu
sens esclafir la rialla.
És cert que podrà la canalla
cridar-me: “quiquiriquí!”.
Bé podrà riure tot Vic,
puix que resulta a la fi
que molts se riuen de mi,
mentres jo de tots me ric.

Visca la cresta!

Mira que és fluix i encara els agrada. Tu Cinto, tu que fas versos de debò, què hi tens a dir?

Que què en dic? Doncs que no n’hi ha per tant. “Als estudiants / Recepta”; amb aquest mètodo qualsevol tros d’ase pot ser un estudiantàs amb lletra grossa, sense mirar-se cap llibre.

Això és tret de les memòries de la tia Coliflor, i donat a llum per lo venerable Estirabec!

Si per sort tens un bon nas,
com los setrills i pebreres,
sense unes grosses ulleres
de casa mai sortiràs:
amb un cigarro aniràs
com la cuixa d’un cossaco,
i si acàs no tens tabaco
fuma boll o fullaraca;
que sens claus a la butxaca
també es pot fer el gran i el maco.

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Anque sigues més perdut
que una rata de femer,
diràs que et sobra diner
en lloc de cantar el cucut:
si en aqueix cas a un aureiut
pots fer saltar la xavalla,
deixa'l sense creu ni malla
sens escrúpol, que amb tal trama
mates la fam, i tens fama
d'un gran home i no de palla.

Ves sempre tot estirat,
com un ruc quan s'assoleia;
camina amb prosopopeia,
pompós i arrepetellat:
i anque passés Ponç Pilat
vestit de pontifical,
no et llevis lo gavadal
ni pel bisbe si passés,
puix ell és bisbe només
i tu pots ser cardenal.
Cocorococococ!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Paraules gasta estrambòtiques,
més que trucs dóna la pèndola,
i més que cap frare sèmola
de tècniques macarròniques.
Mots tal com:

Sàtrapa, vòmiques,
tòfona, àrnica, mandíbula,
tràpola, òfites, clavícula,
rònega, pàncrees, sístole,
antípoda, perisístole,
mànega, òrbita, canícula.

La botella de vi bo
porta penjada a l'esquena,
i en tenir un tropell o pena,
alçant-la fes-li oració;
si has de fer mai cap sermó
recorreràs rendit a ella
i atribuirà alguna vella
ton saber a l'esperit sant,
i serà el que et va inspirant

—què?!—

l'esperit de la botella!
Quiquiriquiquiqui quiquiqui!

Cocorocococo cocococ!

Cucurucucucu!

Cucurucucuc, cocorocococ, coc, coc!
Cocorocococ, quiquiriquiqui! Ei!

Coc! Coc! Coc, coc!
Coccorocococ! Coccorocococ! Ei!