Mariner

Açò era un mariner que no sabia nadar
Tenia un llaüt gros per plantar cara a la mar
Un dia de tormenta va sortir a pescar
Cinc boques no són poques boques que alimentar

Sa dona no ho volia: "queda amb jo fins demà
Farem una ensalada de clovees i pa"
Es fi mes gros sabia el que pensa es papà
No ho pot canviar es mal temps
No ho pot canviar sa mamà

Bé que ho sap quan sigui mort podrà surar

Quan érem a 100 metres de sa costa es papà
Mirant enrere veia a na petita plorar
Entre ses mans tenia aquell cosset de pedaç
Aquell cosset banyat que es meu papà va pescar

Jo era es seu fi gros i me sentia especial
Tenia es mateix fall no sabia nadar
Mon pare sempre deia: "se que tu n'aprendràs
Ses coses bones passen quan tenen que passar"

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer gots d'aigua ets oceans

Ses oles ens tapaven com si fossin llençols
Sabíem on amaven i que estàvem tot sols
Sa por mai es prou grossa quan perilla s'amor
Faràs tot lo possible per salvar a qui més vols

El vaig veure dins s'aigua era un punt diminut
Sabia que el perdria si esperava un minut
Em vaig tirar de peus dins aquell negre profund
Qui sap si tornarem a poder veure es sol junts

Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer inquietar ets oceans

Sa mort ens saludava i convidava a sopar
Dever m'agradaria però avui ja he fet plans
Tenc que salvar a mon pare tenc que moure ses mans
Ses cames rompen s'aigua i me deixin pujar

Vam despertar perduts damunt s'arena suau
Banyats però contents a s'Albufera de's Grau
Ses coses bones passen quan tenen que passar
I jur que jo he nedat com deia sempre es papà

Bé que ho sap ara tots dos podem surar
Bé que ho sap et vam guanyar Senyor Oceà