Desig i amor

A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t'amagues pel bosc.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.
Ni tot el mar podrà apagar l'amor,
ni podrà arrossegar-lo cap riuada.

Sovint solo perdre'm
anant a collir flors.
Les que no vull bé trobo,
les que voldria no.

Em dóna una besada
als llavis amb candor.

Té els ulls de coloma,
té els llavis de llir.
Li'n dono una rosa,
l'agafa amb delit;

n'hi demano una altra:

vine-la a collir.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Ses galtes són com eres
de plantes aromàtiques.
Els llavis lliris vermells
que vessen dolls de mirra.

Son pit és un ivori,
esmaltat de pedreria.

Desig i amor són com brases ardents,
una flama divina.

Ni tot el mar...

Vine amor meu, anem al camp.
Farem nit en un poblet.
Vine amor meu, anem al camp.
Allà et donaré l'amor.