Mariona

Mariona,
no passa res
aixeca el cap i segueix
Mariona
no és veritat
quan dius que ja t'ha passat
tu, aguantes, no entenc com, però avances
menges maduixes i nata
i saps que no se't nota a la cara
Mariona
pots plorar
o mentir tota l'estona
Mariona
no passa res
si un dia t'estoves
tu, aguantes,
no veus que no fa falta
t'enganyes més a tu que a nosaltres
i creus que no se't nota a la cara

La millor flor del balcó

Ets tan estranya
però et conec tan bé,
no se que tens.

Fas tan bona olor,
ets la millor flor del balcó.
Un dia assolellat,
em fas més feliç que el Prozac.

A tu et dic que si.

No se gaire el que em passa,
no es la cara que m'atrapa.
Amb tu amb falta temps,
no se que tens.

Fas tan bona olor,
ets la millor flor del balcó.
Un dia assolellat,
em fas més feliç que el Prozac.

Ets el meu gener,
m'agrades com el fred quan ve.
Ets un dia trist,
m'agrades com un dia gris.

A tu et dic que si.

No sé què fer amb la meva vida

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Podria ser el Japó
o potser Argentina.

Ningú m'espera al dia a dia,
dissabtes la meva família.
No he aprés a transformar
l'amor en la rutina.

Omplo el meu temps a la piscina.
Dins l'aigua penso en deixar-te.
Tot sembla anar bé
perquè no em veus per dintre.

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Però et quedes aquí
mirant com passen els dies.

Dies per veure sortir el sol
I que els ocells agafin el vol.
Dies per cantar des del terrat
cançons que curen l'ansietat.

Un i mig

No érem 2,
érem 1,5.
Jo era 0’75,
però sense la teva part
no arribo ni a 0,5.

I vaig seguir restant
fins a tocar -20.
Ja saps que no és senzill
tornar a ser 1.

Amb 6 i amb 4
veig la teva cara.
Com ho faràs aquest cop?
Com ho faràs aquesta vegada?

Dius mitges veritats,
però he perdut el compte
dels dies que fa que no pots
treure't el buit de l'estómac.

I estàs per sota d'un 5,
i no hi ha forma d'anar a més
si a les 12 vas al llit
però no t'adorms fins a les 7.

Comptes fins a 10,
fins a 20 o fins a 80.
I no em demanis com,
no ho sé, però l'Ernest aguanta.

Un quadrat
i un triangle.
Em faig una casa blanca.
És més o menys com jo:
no hi ha recte cap angle.

Mira, ves per on,
algun ocell hi canta.

Però amb un 6 i un 3
una nova cara apareix.
No et pensis que no m'espanta;
no et pensis que no m'agrada
veure't cada tarda.

Però dic que no.
En diuen la teva por
de ser 2 i caure.
Però dic que no
tot i la meva por
de tornar sol a casa.

No va per aquí.
És més senzill, el resultat
no t'encaixa,
ni més ni menys,
no puc sumar ningú
per tornar a ser 1.

El cicle

https://laiaia.bandcamp.com/track/el-cicle


La cançó que ara escoltes se'n va de mi
I es desfà a dins de l'aire que ara ha entrat dins teu

I dins teu ell es transforma en el que sents
I el que sents se'n va dins un altre quan li fas petons.

I els petons faran que creixi un nen.

I el nen es farà home. L'home es farà vell.
I es desfarà a dins la terra on serà arbre de nou.

Arbres que després fan tot l'aire que ara entra dins meu.

Aire que surt de mi transformat en aquesta cançó.

L'assassí en sèrie

https://laiaia.bandcamp.com/track/assass-en-s-rie

Assassí en sèrie que portes nens al bosc,
vas amb cotxe per l'autopista set,
escoltes la ràdio on parlen de tot el que has fet.

Tu esmorzes el mateix cada matí,
et vesteixes amb camises de cotó,
mentre cordes l'últim dels botons la teva dona et fa un petó.

Però tu vols sang caient per les mans,
tu vols esquitxar parets de vermell,
tu vols veure cridar a qui tens davant.

Assassí en sèrie dorms com un nen,
tens les fotos dels teus pares a prop,
els amic t'esperen en secret quan fas anys.

Pintes la casa ara que ve l'estiu,
els veïns planten noves flors al seu jardí,
dius que col·lecciones barcos petits
que tens guardats dins el teu gratx.

Però tu vols sang caient per les mans,
tu vols esquitxar parets de vermell
tu vols veure cridar a qui tens davant,
tocar-te els cabells, deixar-los vermells,
tu només vols sang caient per les mans,
tu vols veure cridar a qui tens davant.

El gelat

M'agradaria no pensar,
però jo tinc cor,
no sóc pas un robot.

I poder-me asseure al teu costat
tota la nit,
esperar el sol per anar cap al llit

Però no,
jo no et puc estimar.
Ara ja, ara
ja és massa tard.

Jo voldria comprar-te un gelat
per observar
com se't fon sobre la mà.
I córrer per anar a buscar
un tovalló,
jo només et vull fer la vida millor.

Però el món
avui se'ns fa petit,
i ja no
no és tant dolç com ahir.

I no ploris per mi,
que no me'n vaig,
jo em quedo aquí.
Jo em quedo aquí.

I si a la nit
no pots dormir
recorda que
vas ser feliç.
Vas ser feliç.

I no ploris per mi
que no me'n vaig,
me'n vaig d'aquí.

On est Matilda?

Et busquen, Matilda.
Sirenes, tota la ciutat.
Els veïns no dormen
i ningú no sap res de tu.

La policia em pregunta
però sé que ells no t'entendran mai.
Sé que ets lluny, bonica,
tan com per no tornar mai més

On ets Matilda? On ets Matilda?

Mai ningú en parla,
després d'un temps s'han oblidat de tu.
Ells també volen creure
que estàs bé i no et va passar res.

On ets Matilda? On ets, Matilda?

El nen de les estrelles

https://laiaia.bandcamp.com/track/el-nen-de-les-estrelles

Nen que ve de dalt les estrelles, tu que has vist el sol.
Els cabells blaus t'amaguen la cara més dolça del món.

Tu no fas mal a ningú però el món et fa mal, i tu estàs sol aquí, no tens a ningú.

Veus l'espai i tens les estrelles i els pares perduts.
Dóna'm la mà, pots estar-te a casa, seré el teu amic.

Tu no fas mal a ningú però el món et fa mal, i tu no estàs sol aquí i tens a algú.

On és el meu cap?

Em desperto molt estrany, és
com si tingués un buit aquí dalt.

I m'adono que passes amb sang
s'escapen sota la porta meu
davant.

És que el meu cap crec que ha
marxat i no pensa tornar i jo no
puc pensar a anar-lo a buscar.

Després baixo al carrer, la gent
no sap què és el que m'ha
passat.

El meus pares no em diuen
res, però estan preocupats. Ja
no sóc el d'abans.

I és que el meu cap crec que
ha marxat i no pensa tornar.
Crec que ha d'estar perdut per
la ciutat.

El meu gos s'en va

El meu estimat gos i jo
anem al jardí a prendre el sol,
almenys ens tenim a prop quan tot va malament.

Ell em fa de protector,
espanta els monstres quan tinc por,
qui bordarà per mi quan no siguis aquí?

Ell no sap que existeix
ni que és un gos, ell no sap res,
però sé que es recordarà de mi per sempre.

Ja ho veus, estaré aquí,
cuidaré del nostre jardí,
tu saps que em costa explicar coses als altres.

L'accident

https://laiaia.bandcamp.com/track/laccident

Iaiaiaiaiaiaiaia...

El peu apreta el fre tan fort però derrapo, l'arbre es va acostant
com els teus llavis apropant-se a mi, és impossible escapar d'aquí.

Les mans intenten girar el volant, les ulleres volen endavant,
i falta tan poc per el petó que farà que xoquem tu i jo.

Primer es comença a doblar el capó i veus com l'airbag surt poc a poc,
ets com un àngel que em ve a salvar, les teves plomes no em faran mal.

Però el cel es trenca en cent mil trossets i l'impacte és tan brutal,
els teus llavis no fan tan mal, però mosseguen i també fan sang.

Iaiaiaiaiaiaiaia...

I veig la iaia al seu silló, ella escolta cançons que faig jo,
i els meus pares a punt per dinar, i el meu germà que em ve a buscar.

Tot és tan blanc, una llum clara, al meu davant,
per sort tot d'una és al final la mà d'un àngel que m'ha salvat.

Iaiaiaiaiaiaiaia...

L'arbre que vol ser humà

Sóc l'arbre que vol ser humà, però braços i mans són branques
i voldria caminar, per seguir les teves passes.
Que les fulles fossin cabells, que em tapessin la cara.
Que els ocells fossin estels, que fan llum a la nostra casa, casa.
Casa, casa, casa, casa

Sóc l'arbre que vol ser humà, però el meu cor és un armari
ple de papallones que volen fer niu als teus llavis
Dintre meu és tot teu, però ningú sap com entrar-hi,
només elles són a dins, perquè esperen els teus llavis, llavis.
Llavis, llavis, llavis, llavis

Sóc l'arbre que vol ser humà, les arrels són el que sento,
i és tan clau el desenllaç, i ningú sap com desfer-ho.
No penso moure'm d'aquí, i si cauen gotes d'aigua
tornen a entrar-me pels ulls, i a travessar-me la cara.
En mirar tot l'univers, braços i mans són branques
i els ocells són com estels que fan llum a la nostra casa, casa
casa, casa, casa, casa

Totes les promeses

Totes les promeses
que ens vam fer
viuen dins el mar

I jo, jo n'era a la vora
I vaig provar de buidar el mar
i de nedar fins allà baix

Però no pot ser.

I ara quan plou,
plouen promeses.
Cauen sobre meu,
porten un altre nom.

Plou, plou, plou i jo
obro els braços
i m'és igual si el mar
s'ho emporta tot un altre cop.

L'ós

Diuen que si escoltes aquesta cançó
et transformes en un ós,
que el cel es torna groc
i et surt pèl per sobre del teu cos,
que és en aquest moment
quan comença a transformar-te,
quan comença a transformar-te.

I de cop el cel es torna groc
i et surt pèl per sobre del teu cos,
et sents lliure com un ós al bosc,
i tots els teus amics són animals petits
i tu només vols transformar-te,
tu només vols transformar-te.

I tots junts flotem contents pel bosc
entens l'univers per primer cop,
la gent són ossets petits.
I surt el sol de nit,
i sóc un ós feliç
que no pot parar de ballar
tan lliure enmig del bosc.

L'última nit

L'última nit,
només tu i jo,
com sempre fem
moto marxem.

T'agafes fort
sota el meu pit.
Sempre has estat
al meu costat.

Travessem la ciutat
hi ha tants carrers
abandonats,
pisos deixats.

Vam sobreviure
junts aquests anys.
El nostre món,
tot el que som.

I dalt del turó
on sempre anem tots dos
mirem l'horitzó per últim cop.
L'última nit.

En aquesta ciutat
vas ensenyar
el que és plorar,
anar endavant.

Sempre vas dir
de fugir d'aquí,
lluny d'aquest món
que no és per tu ni per mi.

I com cada nit
creuo els carrers.
Només el so,
la moto i jo.

Sobre les cases
està plovent.
No ets sota el pit
però vas amb mi.

I dalt
del turó
on sempre anem
tots dos...
I és com
si fossis
l'horitzó...
I que vas, vas fer el meu
món millor, el món millor.

Declaració de principis

Ho he fet tants cops
malament.

Ho he fet tants cops
malament.

Ho he fet tants cops
que al final
no sé si faig mal.

I el cotxe va
a poc a poc.

El cotxe va
a poc a poc.

El cotxe va
però jo
jo ja m'he estimbat.

I fer l'amor
costa molt.

I fer l'amor
costa molt.

I fer l'amor
costa molt si vull fer-ho amb tu.

Twist and shout ooooooh twist and shout.
Les ratlles del banyador,
les ratlles del banyador
són com tu i jo.
Cada un
cada un d'un color.

I ens anem drogant
tant en tant.

Ens anem drogant
tant en tant.

I ens droguem tant
que al final ja no se'ns fa estrany.

Twist and shout ooooooh twist and shout.

I un regal
per Nadal.

I un regal
per Nadal.

I un regal per Nadal
i ja ets normal.

I cantem tan
malament.

I cantem tan
malament.

Però cantem tant
que al final
ens queda normal.

I ningú creu en tu
només tu.

I ningú creu en tu
només tu.
I ningú creu en tu
només tu.
I ningú creu en tu
només tu.

Sota l'arbre

Et seguiré com el primer,
encara que tu i jo sabem que sempre és el mateix.
Em portes taronges i tants llocs sense mi
i em dius que encara ens queda Alaska per descobrir.

Et seguiré com qui no vol res,
encara que tu i jo sabem que sempre que ens perdem.
I em faré el sorprès quan de cop
tu facis veure que tot el que passa et ve de nou.

I ens despullarem
sota l'arbre que coneixem,
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
I potser no és la manera d'oblidar
que ara ja està. Ara ja està.

I ens despullarem
sota l'arbre que coneixem,
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
I potser no és la manera d'oblidar
que ara ja està. Ara ja està.

La platja

Vas rient
i fa tant vent.
El teu vestit
de flors és tan bonic.
I vas cantant,
la platja et va mirant

Després seus
sobre els teus peus,
a poc a poc
et reculls els cabells.

I ningú
sap res de tu.
Descordes el primer,
el segon, i el tercer,
i vas cantant.
La platja et va mirant.

La tarda cau,
no hi ha ningú amb tu.
Jo esperant
per dir-te que t'estimo tant.
Les ones van esborrant
passes que vas deixant.

La noia de l'estació

Ella em va saludar
enmig de l'estació.
Jo no no en sabia res
però no vaig pujar al vagó.
I el seu llit,
i els seus ex-marits,
i la forma com deia que jo no era important,
i les tasses de cafè...
No em va prometre res.
I no no vol saber qui sóc
diu que el millor és està lluny de l'amor.
I després de dir-me això
em fa un petó.
I la i la posta de sol
avui és dels amants.
I agafaré el pròxim tren
i no vindràs
a dir-me perquè te'n vas.