Un i mig

No érem 2,
érem 1,5.
Jo era 0’75,
però sense la teva part
no arribo ni a 0,5.

I vaig seguir restant
fins a tocar -20.
Ja saps que no és senzill
tornar a ser 1.

Amb 6 i amb 4
veig la teva cara.
Com ho faràs aquest cop?
Com ho faràs aquesta vegada?

Dius mitges veritats,
però he perdut el compte
dels dies que fa que no pots
treure't el buit de l'estómac.

I estàs per sota d'un 5,
i no hi ha forma d'anar a més
si a les 12 vas al llit
però no t'adorms fins a les 7.

Comptes fins a 10,
fins a 20 o fins a 80.
I no em demanis com,
no ho sé, però l'Ernest aguanta.

Un quadrat
i un triangle.
Em faig una casa blanca.
És més o menys com jo:
no hi ha recte cap angle.

Mira, ves per on,
algun ocell hi canta.

Però amb un 6 i un 3
una nova cara apareix.
No et pensis que no m'espanta;
no et pensis que no m'agrada
veure't cada tarda.

Però dic que no.
En diuen la teva por
de ser 2 i caure.
Però dic que no
tot i la meva por
de tornar sol a casa.

No va per aquí.
És més senzill, el resultat
no t'encaixa,
ni més ni menys,
no puc sumar ningú
per tornar a ser 1.