04 d’agost 2018

El bon any



El meu cervell ja no admet més ordres,
està esperant que tu li actives les neurones.
La química no fa que la cosa millore,
el pobre està que es mor de ganes de vore't.

Les meues mans s'estan quedant podrides,
et volen abraçar i que cures les ferides.
Se m'estan eixugant els llavis i els somriures,
eternament cridant les ganes de viure't.

Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se,
m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines.

I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies
perquè portes la llavor que mos salvarà les vides.
Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
Ara ja ha començat el bon any.