Les nits del Liceu

Tot és llest perquè hi hagi sort,
avui toca l'estrena d'un nou tenor.
Dones amb abrics de pell fan cua
per a l'actuació,
i els urbanos, ho vigilen tot.

Símbol d'elegància i d'educació,
el Liceu no s'altera per cap qüestió,
han passat ja molts anys
i molts més que passaran
i les bombes, no el van canviar

I és que veuràs el cel
amb els seus ulls tancats
quan Wagner comenci a sonar.

Pots sacsejar les joies o pots aplaudir,
tot depèn de la pasta que tu pots tenir.
Aquí trobaràs duquesses, reis i reines
i els seus fills, i la claca, al galliner.

Però és que un altre món arriba
quan acaba la funció:
el món de qui no té tanta sort.

Perquè hi ha un camell
amb un ionki al costat,
diga´m què és el que jo et dec
i treu-me el mal de cap,
que t'ho pagaré
de segur demà passat

I així Mozart, Verdi i la Butterfly,
son veïns de travestis, xulos i marrons.
Potser és cert que el bell cant
agermana tothom,
però no ho crec pas, en aquest món.

I una puta a la cara
tira els tejos a un noi,
per un bon polvo tres-mil.

No podria violar-te
i les pelen han volat,
fes-t´ho amb mi pel morro i ja veuràs!

Perquè sóc capaç
de fer-te volar.
Vine amb mi i t'adonaràs
que jo et faré oblidar
somnis de fa uns anys
que ja no es compliran.