Del món un cel

Quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar.
Quan no tinga altra faena
més que recordar.
Voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!

Per aixó quan me pregunten
responc clar i català:
que me cago en déu,
la pàtria i l'autoritat.
Que fan del món un engany
als quatre que els volen escoltar.

Que de déu tu ja tens un,
que comença al peus
i t'acaba al cap.
I el paradís no és tan lluny,
però ets tu qui se l'ha de muntar.

Que aquí tots som rei de reis
i la teua vida és teua
i no de cap uniformat
que gose dir-te com l'has de portar.
Viu a tope que el temps perdut
ja no torna mai.

Fem del món un cel
lliure de nacions,
patriotismes abnegats
i doctrines inútils.

Siguem habitants del món
fone-mos tots els colors
i anem per tot lo món
amb el bon rotllo de bandera
i amor a la cartera.

Amb el bon rotllo de bandera
i amor a la cartera.