Guapo!

“Guapo”, m'ho diuen quan passejo,
“guapo”, m'ho diuen quan festejo,
“guapo”, m'ho diuen sense treva ni repòs.
Guapo -del món el més formós.

Les senyores del veïnat
ja s'escandalitzen sols en veure'm;
tan bon punt sóc arribat,
ja s'abandonen al desig desenfrenat.

Jo no puc pas fer-hi res,
tinc l'ànim d'un burgès,
i sóc pastat a Don Giovanni.

Recordo just en néixer,
la infermera va agafar-me, contemplar-me,
i com si fos el fill de Déu,
ja va caure seduïda davant meu!

“Guapo”, m'ho diuen a tota hora,
“guapo”, un rostre que enamora,
“guapo”, m'ho diuen tant de dia com de nit.
Guapo -i un xic de presumit.

Els senyors de tots cantons,
faig dubtar-los de la seva essència;
agafant-se els pantalons,
ja em persegueixen i em trepitgen els talons.

Jo no ho puc pas evitar,
sóc fàcil d'estimar,
com Lady Di o Marilyn Monroe.

Recordo que a l'escola,
si volia apujar nota, treure un deu
o bé aprovar tot fent descans,
somrient era tot dins les meves mans!

“Guapo”, li diuen quan passeja,
“guapo”, li diuen quan festeja,
“guapo”, li diuen sense treva ni repòs.
Guapo -del món el més formós

I sóc tan guapo que a les nits no puc dormir
sabent que qualsevol pot aparèixer i devorar-me i acabar amb mi!
És injust el meu destí: viure d'amagat per no ser menjat.

Guapo, vine cap aquí! Guapo, que jo et vull amanir!
Guapo, vine cap aquí! Guapo, que et vull assaborir!
Guapo, si vens amb mi, gaudirem sense cap dubte,
gaudirem com sibarites la tendresa del llamí.

Guapo, del tot irresistible,
guapo, del nas fins al testicle,
guapo, només amb un sol toc de julivert.
Guapo -la menja amb més encert.

Guapo, quin tros de meravella,
guapo, del peu fins la parpella,
guapo, només amb un polsim de romaní,
guapo -del món el més-,
guapo -del món el més-,
guapo, me'l quedo tot per mi!