Temps de sega

Llarg ens espera el dia! És l'hora bona per segar. Les males herbes s'apoderen d'alguns homes que s'han adormit. I jo espero com un boig que el sol em cremi, igual que ahir. Segurament vindràs com sempre, contenta a l'hora d'esmorzar. Desitjo amb tot el meu cor que, suada, arribis fins a mi i em donis mitja poma i aigua, mirant-me als ulls, feliç.

Plors i suor

Plors i suor, el que ens toca aguantar entre tantes misèries.
Les ciutats plenes de derrotes amb noms i cognoms en voreres.
Persones fartes, la justícia al remat s'ha pres bones vacances.
És matar o perdre, mentre altres es posen d'acord per a furtar-te.

Món de desastres, l'obvietat ací és utopia impensable.
Sobren les cases, el menjar i la roba que a altres els falten.
Sobren culpables, que amb somriure a la boca et demanen les gràcies.
Sols per l'atzar de, que eixa puta misèria no ens passe a nosaltres.

Som els condemnats del projecte.
Descartats en les xifres que ells empren.
Cossos cansats de buscar solucions al final paguem els de sempre.
Plors i suor.

Qui ha de pagar el dolor i la incertesa?
No seré jo, mira, no serè jo.
Són els culpables d'aquesta desfeta.
Buscarem colls, mira, buscarem colls.

Comptes, normes, m'empresonen a este desordre,
on parelles a casa treballen amb sous que tenien de joves, fent més hores.
Mira, ho pilles o ho deixes, ja ho acceptaran altres. Ho veus tot, no? “Pues hala”, vaig a treballar, ok?
I a eixe cap no li falta ni un duro després quan va de vacances.

Veig companys que sols amb el sou dels “capdes”
duen la casa endavant per sos pares. Paguen el màster que els permeta deixar de currar de cambrers.
Mares amb fills al carrer, avis cuidant els xiquets, pares aprenen anglès i busquen un curro de merda per a manar la paga des de l'estranger.

He vist robots que malviuen tan sols per a portar endavant la faena.
Consumidors amb la pena d'un codi de barres tatuat a l'esquena.
La carlota esdevé la moneda, retrobem les arrels del problema.
Que d'aquesta n'eixim amb els peus al davant o guanyant la partida al sistema.

S'embruta el cor, amb el plor en els ulls contemplem el dolor.
Quanta gent ha de caure als carrers i penjar-se a sa casa perquè diem prou.
Prou! Prou! Jo em baixe d'un món que fa pena.
S'odien companys que somriuen al cap del treball que a tots dos els ofega.

No, viure així no és normal. L'angoixa i l'estrés ara ens posen malalts.
No, sentiments enfrontats, o trague o m'emporte més d'un per davant.
Ho estan tensant tant que quan tots diem ja,
rebentarà a la cara la fúria creada i no es podran amagar.

Què van a pagar! Que la merda que diuen no l'hem d'acceptar.
El futur que suposen, que diuen les bosses, ens condemna a no tindre un espai.
Que ens hem d'ajuntar, perquè aïllats ens ofeguem sense guanyar un pam.
Que tremole el poder quan onades de gent es proposen tallar-los el cap.

Colps de puny

Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit.
Ja mai més m'angoixareu, estic farta de patir.
L'alcohol no és cap excusa si m'estàs intimidant,
colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Campanades

Ja fa temps que no trobava,
papallones de colors.
Només sento campanades,
que repiquen el teu nom.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que es faci fosc.

Tinc la teva olor impregnada,
amagats plens de suor.
Em mires a mossegades,
i els teus ulls que treuen foc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades i els teus ulls que treuen foc.

Ja fa temps que no trobava,
tremolors a dins el cor.
La ciutat està gelada,
jo em desfaig a poc a poc.

El rellotge s'aturat,
el món ha deixat de girar,
només hi som tu i jo.
Perdem el nord i ens és igual,
temptem la sort fins al final,
deixem que surti el sol.

Només sento campanades, que repiquen el teu nom.
Em mires a mossegades, i els teus ulls que treuen foc.

Marxar

Al marxar
tot se'n va
només tens
el que sens

i els records
de la gent
sort n'hi ha
d'estimar

Aquest sol
hi és per tots
tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc
arribar a tocar

Vas marxar
i tot se'n va
però sort n'hi ha
d'estimar.

I de sobte la llum

On el mar murmura el teu nom
miro el cel canviar de color

I de sobte la llum incendia la nit i em cega de nou,
una llàgrima als ulls resistint-se a l'oblit i em crema

El temps mai esborrarà
els estius al teu costat

i l'enyor és el mirall
el reflex d'aquell passat

Entro al blau tibant del recordom l'arrel buscant la llavor

I de sobte la llum incendia la nit i em cega de nou,
una llàgrima als ulls resistint-se a l'oblit i em crema

El temps mai esborrarà
els estius al teu costat

i l'enyor és el mirall
el reflex d'aquell passat

El somni de l'aigua

Anàvem pel camí del llac
Jo et mirava... Sempre ho feia
Miràvem per seguir endavant
No hi ha parada
Sense pressa

No oblido aquell barranc que ens adduïa
Sentir la llibertat, llançar a volar

De nit ens tapen els estels
Llum de lluna reflexada
L'aigua surava en gravetat
Jo ho voldria

No oblido aquell barranc que ens adduïa
Sentir la llibertat, llançar a volar

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc
Imaginant

Ens parem a contemplar
Des de dalt
Deixar la ment en blanc

Energia

Hi ha una estructura de ferro
amb cables d'alta tensió.
Hem alçat sense saber-ho
el pont que ens uneix als dos.

Feia temps que no et veia,
feia temps que et recordava.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Troba el plaer que s'amaga dintre
l'instant que hem enyorat tant
a la ciutat invisible.
M'encanta vore't vibrar.

Feia temps que no em sentia tant bé,
no recordava que:

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Batega en sincronia
l'eufòria que ara compartim.
Batega en sincronia.
Trenquem la melangia.
Ajuda'm a sentir-me viu.
Eres el colp de sort, el foc,
la mort de l'apatia.
El goig d'estar on vull.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l'energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Mira-la

Vull sentir-me lliure sense pensar en tu
vull sentir-me viure sense pensar en tu
vull sentir el redoble del tambor,
vull sentir ressonar el meu món,
vull sentir-me lliure sense pensar en tu

Vull sentir que sento que véns cap a mi
vull sentir que sento tot el que et vaig dir
vull sentir el redoble del tambor,
vull sentir ressonar el meu món,
vull sentir-me lliure sense pensar en tu

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
fas que pugin els colors.

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
aquesta nit farem de tot...

Mira-la
Mira-la

Quan la jove balla
torna la melancolia d'aquests anys,
que segueix com ara
esperant de cara a barraca.

I despistada
trobes la manera de canviar el meu nord,
i tant encantada
t'enamores de la pirata que diu:

el teu caminar fa tremolar,
al Doctor Pirata posa malalt
tota una delícia per sucar-hi pa,
la teva cadera em fa remenar
un moviment espectacular
trenca les vergonyes posa't a jugar
escolta aquest ritme no ho pots aturar.
Pirat's Sound Sistema troba Doctor Prats!

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
fas que pugin els colors.

Ai mareta, mira com m'enganyes
fas veure que no em miraves,
aquesta nit farem de tot...

Mira-la
Mira-la

Mira-la
Mira-la

Es vell malalt

Diuen que ha arribat es matí, i que fins ara ha dormit
Està allotjat a ca es vell malalt, que viu a una casa allà dalt.
Duc tot es vespre pensant, hi vaig o no hi vaig, ho he de fer així sabré...
Que passa que fan, per què i quan, per què i quan…

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Sa curiositat no en té prou, menja molt
I un descobriment sempre és un nou aliment pes seu gust decadent
Sa finestra no tanca bé, quina sort
Podré estar tota sa nit en vetlla, observant en vetlla, espiant...

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Ses cortines no tapen prou, i es meu pulmó ha fet renou
M'ha descobert i m'ha fermat peus i mans, dins es forat m'ha tirat
I “lo” pitjor és que tot era cert, és vell malalt era pres
Estar tot sol ha fet que un home major sigui és seu propi raptor

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Tensant tots es músculs, esper que s'acabi,
Tornar prest a casa i buidar s'armari
Records de com era escrits a un diari,
Baix pols i terra reposo solitari

Cap on vas?

Oh, cap on vas?
Vas de pressa,
no et vols aturar.
Oh, cap on vas?
Ets com sorra
entre les meves mans.
Espera't un instant -
abans de passar.
Dóna'm un segon - abans d'escapar.
Cap on vas
serè molt millor,
la nit només està per encetar.
No, no tanquis els ull,
encara falta molt per clarejar,
aquesta nit és per fer
un viatge llarg.
Oh, cap on vas?
Quan et miro
tinc el temps comptat
Oh, cap on vas?
Dóna'm hores
que el dia se'n va.
Dóna'm un instant - abans d'acabar.
Espera't un moment -
abans de marxar.
Aquesta nit és per fer
un viatge llarg,
però no esperis arribar.
Aquesta nit és per fer
un viatge llarg,
estàs a punt per començar?

Els amigos

Hi ha gent amb la que connectes molt,
Hi ha gent que sempre t'ajuda a no estar sol,
Hi ha persones que et faran tirar endavant,
Hi ha amics que sempre t'acompanyaran.

Hi ha alguns que els veig de tant en tant,
Altres que ja no els veig quasi mai,
però a tots els porto molt dins del meu cor,
de vegades no me'n adono que tinc molta sort.

Amics!, no us amoïneu,
tot anirà bé, esteu on esteu,
el que hem viscut no ens ho trauran
i el que hem de viure és a les nostres mans.

Dona del carrer

Se sent un xiscle estrany. Dirigeixo la mirada cap allà on ve i veig una vaca pasturant i al seu costat una dona descabellada, amb els braços estesos i descalça que balla sense compàs. Passa un vailet pel meu costat i li pregunto: “Xiquet! Tu saps qui és aquella dona?” I ell, avergonyit, em respon: “La Revolució”.

Vaig conèixer una xiqueta sense poble, sense ciutat.
Els peus negres anava descalça, els cabells duia deslligats.
Sons ulls foscos explicaven belles històries del passat
però tancant-los amagava el que passés d'ara endavant.

I alçant les mans enlaire i amb uns moviments de cap.
Sa cintura dibuixava infinits de llibertats.

Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.

I ara duc sal a la butxaca per recordar-la quan es fa tard.
Sal, calor de la mar salada que si tinc sort tornaré a llepar.

I alçant les mans enlaire crida al cel per cantar,
la cançó que mai s'acaba: que diu lai lai lailai lailai lailai lai lai!

Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí somriu i balla.
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí dona del carrer!
Lailai lailai lailai lailai lai lai
Vine aquí i balla.

Amor a l'acte

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surt des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Tan natural, tan misteriosa i tan vital,
tan de debò, autèntica i essencial.
Sa veritat, això és lo que cant.
Un sentiment tan pur com animal.

S'anima el cor, veig més claror,
sang que creix vol moviment.
Venç el cor, sents sa calor,
sang que creix vol moviment,
quan es sent amor a l'acte.

Alegrement ja m'avisa que és aquí,
un color que jo no havia vist.
Visc embruixat, no em surts des cap,
una olor que em renova i que em commou.

Emocions, són es blat que va llevant.
Són ses flors, i un sol d'abril les obrirà.
Són vibracions, electricitat.
És devoció que sent pes teu cos.

Records

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

En una mansió del més enllà
vaig veure una cara reflectida en un mirall
era la teva cara, eres tu qui eres allà,
era la teva cara que mai més podré oblidar.

Perquè quan arribi l'últim tren
marxaré de l'estació,
deixaré la ciutat i un nou destí m'esperarà,
continuaré el meu camí
com si et tingués al meu costat,
des del dia en què vas marxar
i els estels vas anar a tocar.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Pensa en el destí però mai no oblidis el passat,
recorda'm per sempre
perquè estaré al teu costat
com el primer dia
que a la mansió et vaig trobar,
i que ja crec que mai més tornarà.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Perquè quan arribi l'últim tren
marxaré de l'estació,
deixaré la ciutat i un nou destí m'esperarà,
recordaré aquell ahir,
i és que és difícil oblidar
perquè els somnis del passat
potser es faran realitat.

Pensa en el destí però mai no oblidis el passat,
recorda'm per sempre
perquè estaré al teu costat
com el primer dia
que a la mansió et vaig trobar,
i que ja crec que mai més tornarà.

Allà hi pots trobar mil records del passat,
tu hi pots trobar la teva cara en un mirall.

Tu i jo som aire

Fa temps que sé que no estic sol,
hem perdut el control
i se'ns escapa el món.

Potser encara i som a temps,
potser ja és el moment,
perquè s'impliqui tothom.

A tu no t'agrada el fum,
i jo a vegades n'he de treure
per poder veure la llum.

Vine amb mi, tu i jo
embogits d'immensitat,
com més notem que ens bull el cor
és quan perdem la gravetat.

I enlairar i pujar tan alt,
I deixar-me caure.
Més enllà del temporal,
Tu i jo som aire.

Sentir el risc i la pressió
i fer una cançó,
mentre flueixes baixant.

Escapar de la seva presó,
mentre notes el vent,
com et va acariciant.

A tu no t'agrada l'alcohol,
i jo hi ha nits que les celebro
com si hagués marcat un gol.

Ja saps que si avui em veus cansat,
és perquè mai he deixat
de perseguir la llibertat.

Després de la guerra

Quan jo n'era petitet,
petitet, un jove tendre,
em vaig infundar l'amor
amb una hermosa donzella,
amb una hermosa donzella.

I a l'edat dels catorze anys
el rei féu declarar guerra.
Trist de mi, com ho faré:
tinc que deixar la promesa.

I un amic sempre m'ho diu,
i un amic sempre m'ho deia:
-Quan tu a la guerra seràs,
se't casarà la promesa.

-I a mi no em diguis això,
que un disgust sempre s'hi acerca.
I això és com un pagès
que en sembri la mala terra.

Que en sembri el més bon blat
que en culli sinó nielles.
Quan ja feia los set anys,
el rei feu plegar la guerra.

Que se'n vagi cadascú,
cadascú a la seva terra.
Jo també me n'aniré
i a casa de ma promesa.

Ja li'n dono el Déu vos guard:
-Viuda, casada o promesa?
-Viuda, casada o promesa?

-Sóc promesa amb un soldat,
set anys fa que és a la guerra.
No és a la guerra no,
que està aquí a la presència.

-Jo per vós, gran jovenet,
he fet moltes prometences.
He promès resar el rosari,
set grans i catorze denes,
set grans i catorze denes.

He promès anar descalça
amb una santa molt bella,
amb una santa molt bella.

On habita l'aire

Et busque a les fosques
caminant pel barri
entre les ombres sota la caputxa
que encara em fa més fràgil
com atrapat en un vagó oxidat
de les muntanyes russes
on cavalquen els traumes
monstres i fantasmes
que no em van deixar aprendre
a governar el volant
i ara em tomba indomable
mai m'hi acostumaré
tampoc vull resignar-me
hauria d'estimar-me
començar a cuidar-me
ho he provat mil voltes
i he fracassat totes
i ara camine a les fosques
entre llops i papallones
un altre cop
empaitant respostes
un color, un rostre,
un pedaç de vida
que de sobte em toca
i que m'il·lumina
i em naix un vers als llavis
com un raig de sol
que s'endinsa per les venes
tendre i brutal
potser és un miratge
però m'és igual
és una caiguda lliure
un allau de pau
una calma profunda
que em besa
m'inunda
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no ho puc explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire

Només era un infant
i els anys em cabien
a les meues petites mans
encara em sobraven
uns quants dits per dibuixar
la casa, el sol, l'arbre d'un demà
que mai no va arribar
la vida ens sorprèn
amb bombes amagades
és el que hi ha
condemnats a sobreviure
als cops i les pallisses
que ens deixen orfes
abandonats
en paisatges nevats
on el fred ens talla
ens paralitza
ens deixa inconscients
incapaços d'entendre
qui som nosaltres
entre capes de gel
jo intente escalfar la meua
alliberar-me,
trobar les flames
cosir les ales
aprendre a volar
tocar els astres
deixar un rastre
per poder tornar
a voltar per barri
valorant el que em queda
i no el que falta
és complicat
però ho intente
i arribe a casa
escric unes paraules
desordenades
gargotejades
en una antiga llibreta
que explica qui sóc
i m'ajuda a refugiar-me
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no es pot explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire

Tot és part de ser un pirata

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen la mà.
No podràs blandir un sabre per batre't en duel
o si vols fer un motí al capità.
Hauràs de dur garfi i no tindràs dits
i el banjo no podràs tocar.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen la mà!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li buiden un ull.
No podràs dur monocle, però sí un ull de vidre
i posar-lo les nits en remull.
Però si hi ha baralla hauràs de vigilar
que no caigui enmig de l’aldarull.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li buiden un ull!


Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen el nas.
No podràs portar ulleres, i en un abordatge
d'encertar seràs incapaç.
Podràs no dutxar-te durant uns quants mesos
que la pudor no notaràs.
Ser un pirata és molt divertit, fins que a algú li trenquen el nas.

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen les dents.
Hauràs de menjar farinetes i sopes
si vols algun àpat calent.
No podràs mastegar, però si dur una dent d'or
que tampoc està gens malament.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li trenquen les dents!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen un ou.
No podràs tenir fills però sí comprar un lloro
i que causi un bon enrenou.
Podràs ser un castrati, cantar molt agut!
I guanyar-te un petit sobressou.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen un ou!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen el peu.
Ja no tindràs peu,
tampoc tindràs peu,
i a més, et faltarà un peu.
No tindràs dits del peu, perquè no tindràs peu,
i no podràs guanyar el campionat de tenir peu.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen el peu!

Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Tot és part de ser un pirata,
menys no ser un pirata,
que no és part de ser un pirata.

Chen la conmoció (El tro)

Si perds el que més estimes,
no ho persegueixis,
tornarà per pròpia voluntat.

Escolta com parla amb boca greu
el tro des del centre de la terra
i celebra que hi ha una dimensió
intangible per als teus sentits virtuals.

Somriu o vincla't en platges eternes,
i retira't als nou turons blaus
quan amb glavi sever vinguin
els dies a emportar-se't la bellesa.

A la merda

He nascut en un país de polítics corruptes,
de governants que ens han fet viure enganyats,
només mirant que creixin les seves riqueses,
sense pensar en tot lo que aixó pot comportar.

No ens cansarem de treballar pel nostre poble,
la nostra gent i el nostre benestar.
Per culpa d'uns que han fet que les nostres riqueses,
se'n vagin totes a les butxaques d'uns quants.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

He nascut on la justícia no mira pels pobres
i on els més rics sempre hi surten guanyant,
les seves lleis es converteixen en normes,
del joc que sempre ens obliguen a jugar.

Volem sentir com canvia el rol de la partida,
i que visqueu tot lo que hem aguantat,
gotes de sang que sortiran de la ferida,
i tacaran de roig la vostra dignitat.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

I ara ha arribat el moment!
De fer cas als sentiments!
Trencarem tots els candaus
que el poder ens ha imposat
Per el poble i per la gent.

Som el crit que heu fet callar!
Som revolta i llibertat!
Ja fa temps que tot va igual,
sou la força immoral
no volem ser més esclaus.

Moltes famílies desnonades i que es troben soles,
gent del carrer sense diners veient passar les hores
No tenen pa, no tenen llum i moltes més històries
vosaltres sou els que ens mateu, la vergonya del poble.

Sou el punyal que portem sempre enganxat a l'esquena,
sou l'arma blanca que fereix de mort la nostra terra,
estem molt farts de veure i viure aquesta misèria,
no cal dir més, aneu-vos-en tots a la merda!

I ara ha arribat el moment!
De fer cas als sentiments!
Trencarem tots els candaus
que el poder ens ha imposat
Per el poble i per la gent.

Som el crit que heu fet callar!
Som revolta i llibertat!
Ja fa temps que tot va igual,
sou la força immoral
no volem ser més esclaus.

Tornaré

No recordo ni quan vaig marxar
fa més temps del que vull pensar,
em faig el fort i tiro endavant
i no t'ho dic però et trobo a faltar.

Si pogués tan sols un moment
pensar en tot el que hauríem pogut fer,
però la llar que va fer gran
ja no em troba i segueix avançant.

Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.

Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.

Si el demà es recorda de mi,
si de nit s'encén un matí,
i per fi sembla que va bé
i una espurna il·lumina el camí.

Quan de cop s'il·lumini l'albada,
quan mirem la lluna que s'amaga,
quan trobem un racó en la nostàlgia
i compartim la mateixa mirada.

Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.

Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.

Mama

Entra a l'habitació
quan són més de les vuit,
i pensa per dins seu «deixa-li cinc minuts més».

Els monstres no vindran
que ja els hem espantat,
deixa'm el llum encès
per si n'hi ha algun d'amagat.

El semàfor canviant,
agafa't de la mà,
i creuem el carrer
quan ningú ens està mirant.

Em besa abans d'entrar a l'escola
li he fet que no amb el cap,
dient-li que sóc gran
que ja sóc gran!

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...

Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
Travessar els oceans, sentir-nos lluny.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.
i creuar tots els deserts per estar junts.
Ser l'heroi de tots els contes que hem viscut.

Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Hem aprés a ser valents, allunyant-nos dolçament.
Serem valents...

El que esperàvem

Ara que el camí que dibuixàvem,
és només una petjada,
que ha esborrat tot el que som.
Ara que ets molt més del què pensaves,
ara que ja no t'espanta abraçar un demà millor.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Ara que ens ofega la distància,
hem après de la ignorància,
sembla que ho hem perdut tot.
Ara que camino lluny de casa,
he vençut a l'enyorança,
ara que ja no tinc por.

Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.

Com més lluny de tu,
més perfecte sóc.
Per estimar-te, per estimar-me.
Com més lluny de mi,
més perfecte ets,
per estimar-te, per estimar-me.

A la muntanya

A la muntanya, ma maire,
sonen de violins.
Si en sonen gaire, ma maire,
caldrà anar a dansar.

Si vas a dansa, ma filla,
ton marit te'n batrà.
Si em bat que em bato,
ma maire, jo bé m'hi tornaré.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

Si tu t'hi tornes, ma filla,
l'ase bé correrà.
Si corre que corre, ma maire,
per vós bé ha corregut.

Ne diran totes, ma filla,
ase desorellat!
En lloc d'orelles, ma maire,
porta banyes al cap.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

No patiu pas per mi, mare,
faig lo que em vau ensenyar.
Serem dones, dones valentes,
sense por del que vindrà.

Pren el moment

Com si et cremés foc a dins les venes
en una nit d'hivern glaçat
tu tens la calma i les armes
Per llançar-te a l'últim vals

Quan la vida et mira als ulls desafiant

Pren el moment
fes que duri per sempre
omple'm de llum
Fes que valgui la pena
ho portes a la sang
valenta i animal
Pren el moment
podem trobar un racó entre el mar i el cel

Com omplir els pulmons de mil tempestes
en un estiu sec i asfixiant
ets una espurna en la tenebra
la veu que inspirarà els meus cants
Quan la vida em miri als ulls desafiant

Ets el crit fort i clar
un impuls endavant
Ets l'instint esmolat
l'infinit a les mans

Venedora de contes

Enmig d'un vals mig romàntic mig maldestre
entra triomfant, tan llunàtica com sempre.
Ven miralls, gorres de cop, barrets de mag,
bufandes i cantimplores.
I porta un far entaforat dins una capseta
i per fardar duu ulleres grans, muntura estreta.
Diu "¿Cómo està?" "Vostè d'on ve i on creu que va
encisadora senyora?"
Sol dibuixar en els dies de desídia
per no oblidar l'impossible i l'invisible
ven gravats, perfum de taronges i ciutats
i encantadores mascotes.
La venedora de contes, històries, tricicles, rellotges
torna per recordar que hi ha un demà molt més enllà
de la simple observació de les coses.

Futur nuvolat

Ja es divisa a l'horitzó
Una remor que ve de la foscor
Siluetes sense nom
Carregades de rancor
Oblidades per la política social
Sentenciades per l'estat del benestar
Menyspreades pel mercat de treball
Anul·lades, ignorades per la humana vanitat
Llançades al buit sense paracaigudes
Deutores perpètues de mirades perdudes
No competitives, proletàries invisibles
Clamen al deu dels diners fratricides
Aires de revolució d'una generació
Esclava de la eterna aspiració
Préstecs de misèria sense amortització
Auguren una vida sense forma ni funció

I traurem la paleta i pintarem les estrelles
Visionaris en un mon d'aquarel·les
Somiadors que travessen fronteres
En un futur nuvolat

Dins la gàbia terror i amor
Juguen la mentida i els botxins a sang
Siluetes sense nom
Injustícies, sang i corbs
Art i màgia, tot és vàlid
Dins la gàbia hi ha esperances
Estima la vida tant com tu i com jo
I anhela eixir de la misèria
Colpeja fort company que no estàs sol
Tot és ara i és possible
Juga-li fort a la vida
Juga-li fort a la vida
S'escapa la fantasia que ens farà arribar al cim
Si al cap i a la fi
Si al cap i a la fi
Si al cap i a la fi son tants
És cultura, fantasia
Ets el guerrer que farà la pau!

I traurem la paleta i pintarem les estrelles
Visionaris en un mon d'aquarel·les
Somiadors que travessen fronteres
En un futur nuvolat

Obriu-me el cap

Abans que se m'enduguin el teu nom
que cremin aquest vers
que esborrin els records

Abans que em perdi anant tot sol
que no em conegui el cos
obriu-me al cap.

Abans que m'arrosseguin fins al fons
que morin els secrets
que enterrin els petons

Abans que el temps em guanyi el pols
que no entengueu qui sóc
obriu-me al cap.

Obriu-lo
copieu-ho tot
feu fotos a milions.
Que no vull la nostra vida
perduda en un racó.
Que estic segur que algú
sap com entrar als meus ulls
per veure't a tu,
per veure-us a tots
com us he vist jo.