27 de febrer 2020

Colps de puny



Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny

Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit.
Ja mai més m'angoixareu, estic farta de patir.
L'alcohol no és cap excusa si m'estàs intimidant,
colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat.

Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny