14 de febrer 2020
Tu i jo som aire
Fa temps que sé que no estic sol,
hem perdut el control
i se'ns escapa el món.
Potser encara i som a temps,
potser ja és el moment,
perquè s'impliqui tothom.
A tu no t'agrada el fum,
i jo a vegades n'he de treure
per poder veure la llum.
Vine amb mi, tu i jo
embogits d'immensitat,
com més notem que ens bull el cor
és quan perdem la gravetat.
I enlairar i pujar tan alt,
I deixar-me caure.
Més enllà del temporal,
Tu i jo som aire.
Sentir el risc i la pressió
i fer una cançó,
mentre flueixes baixant.
Escapar de la seva presó,
mentre notes el vent,
com et va acariciant.
A tu no t'agrada l'alcohol,
i jo hi ha nits que les celebro
com si hagués marcat un gol.
Ja saps que si avui em veus cansat,
és perquè mai he deixat
de perseguir la llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada