On habita l'aire

Et busque a les fosques
caminant pel barri
entre les ombres sota la caputxa
que encara em fa més fràgil
com atrapat en un vagó oxidat
de les muntanyes russes
on cavalquen els traumes
monstres i fantasmes
que no em van deixar aprendre
a governar el volant
i ara em tomba indomable
mai m'hi acostumaré
tampoc vull resignar-me
hauria d'estimar-me
començar a cuidar-me
ho he provat mil voltes
i he fracassat totes
i ara camine a les fosques
entre llops i papallones
un altre cop
empaitant respostes
un color, un rostre,
un pedaç de vida
que de sobte em toca
i que m'il·lumina
i em naix un vers als llavis
com un raig de sol
que s'endinsa per les venes
tendre i brutal
potser és un miratge
però m'és igual
és una caiguda lliure
un allau de pau
una calma profunda
que em besa
m'inunda
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no ho puc explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire

Només era un infant
i els anys em cabien
a les meues petites mans
encara em sobraven
uns quants dits per dibuixar
la casa, el sol, l'arbre d'un demà
que mai no va arribar
la vida ens sorprèn
amb bombes amagades
és el que hi ha
condemnats a sobreviure
als cops i les pallisses
que ens deixen orfes
abandonats
en paisatges nevats
on el fred ens talla
ens paralitza
ens deixa inconscients
incapaços d'entendre
qui som nosaltres
entre capes de gel
jo intente escalfar la meua
alliberar-me,
trobar les flames
cosir les ales
aprendre a volar
tocar els astres
deixar un rastre
per poder tornar
a voltar per barri
valorant el que em queda
i no el que falta
és complicat
però ho intente
i arribe a casa
escric unes paraules
desordenades
gargotejades
en una antiga llibreta
que explica qui sóc
i m'ajuda a refugiar-me
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no es pot explicar
només ho visc
i calle
i t'estime
i et trobe a faltar

S'obrirà el mar
tremolarà la terra
seré un volcà
de lava i fúria encesa
cobriré el cel
de cendres i esperances
i em fondré amb tu
on habita l'aire