Es vell malalt

Diuen que ha arribat es matí, i que fins ara ha dormit
Està allotjat a ca es vell malalt, que viu a una casa allà dalt.
Duc tot es vespre pensant, hi vaig o no hi vaig, ho he de fer així sabré...
Que passa que fan, per què i quan, per què i quan…

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Sa curiositat no en té prou, menja molt
I un descobriment sempre és un nou aliment pes seu gust decadent
Sa finestra no tanca bé, quina sort
Podré estar tota sa nit en vetlla, observant en vetlla, espiant...

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Ses cortines no tapen prou, i es meu pulmó ha fet renou
M'ha descobert i m'ha fermat peus i mans, dins es forat m'ha tirat
I “lo” pitjor és que tot era cert, és vell malalt era pres
Estar tot sol ha fet que un home major sigui és seu propi raptor

Ets secrets són mal donats, quan els conta qui ha robat.
Ara estic a un soterrani potser es meu darrer escenari

Tensant tots es músculs, esper que s'acabi,
Tornar prest a casa i buidar s'armari
Records de com era escrits a un diari,
Baix pols i terra reposo solitari