06 de juny 2012
Sota l'arbre
Et seguiré com el primer,
encara que tu i jo sabem que sempre és el mateix.
Em portes taronges i tants llocs sense mi
i em dius que encara ens queda Alaska per descobrir.
Et seguiré com qui no vol res,
encara que tu i jo sabem que sempre que ens perdem.
I em faré el sorprès quan de cop
tu facis veure que tot el que passa et ve de nou.
I ens despullarem
sota l'arbre que coneixem,
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
I potser no és la manera d'oblidar
que ara ja està. Ara ja està.
I ens despullarem
sota l'arbre que coneixem,
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
I potser no és la manera d'oblidar
que ara ja està. Ara ja està.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada