Sa tristesa

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.

Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destil·la i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigües dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
d'aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pel·lícules només,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigües dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.

Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.