La llegenda de la rosa i el drac

I. ENTRANT DINS LA LLEGENDA

II. PRÒLEG

Geperut de Montserrat:
Temps era temps a una terra llunyana,
quan la Bellesa i el Mal ho eren tot...
Monstres i Princeses
no són bestieses,
el seu record ha perdurat.

Jo us cantaré una antiga llegenda
que va passar far molts anys...

Tot era pau i bondat dins del regne,
però aquell destí va canviar-los la sort:
un drac malvat va aparèixer,
deien que treia foc pels queixals!
No perdem temps i entrem dins la història.
Ara estigueu ben atents.

III. EL LAMENT DEL POBLE
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Cases devastades,
famílies destrossades.
Amors trencats,
vides esqueixades.
Per què ens cau aquest càstig? Per què?
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Pau pels nostres fills, bondat a dins les cases.
He somiat que ens desfèiem d'aquest maleït drac.
He somiat que tornava a sentir felicitat.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, oh, Rei, senyor nostre.
Si us plau, senyor nostre.

IV. EL PODER DICTA SENTÈNCIA
Rei:

Ciutadans d'aquestes terres, he escoltat amb atenció els vostres precs.
Ja fa temps que aquesta pàtria ha perdut la seva llum i la claror.
La bèstia s'ha de controlar, només hi ha una manera, i no us agradarà.
Hem de calmar la seva set: farem el sacrifici d'una noia o d'un vailet.
Demà al matí l'atzar dirà qui haurà de morir pel bé de la gent.
Demà al matí l'atzar dirà qui serà l'heroi que es sacrifiqui per nosaltres.

V. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Quina desgràcia per tots aquells homes
quan van saber la notícia del Rei.
De bon matí la plaça era plena
per descobrir l'elegit.

VI. PRIMERA SENTÈNCIA
Pregoner:

Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: Ermengol el terrisser.

VII. EL COMIAT DE LA MISÈRIA
Ermengol el terrisser:

Jo sóc Ermengol el terrisser,
el destí ha volgut que jo fos l'elegit.
Em sacrifico pels meus fills i per la meva estimada esposa,
per la meva terra i per la meva gent.
Que la meva mort sigui per la vostra pau.
Amics, me'n vaig, me'n vaig.

VIII. EL RECORD DE LA MISÈRIA
Geperut de Montserrat:
Pobre, pobre Ermengol,
va morir en mans de la bèstia.
Amb la seva mort
va arribar la pau per tothom.
Va ser un heroi, tots el recorden,
el terrisser que els va salvar.
Pobre, pobre Ermengol,
la glòria va ser molt curta;
poc temps després de la seva gesta,
el drac va tornar per matar.

IX. EL LAMENT DEL POBLE
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ens cal la mort d'algú per sobreviure.

X. SEGONA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: La Princesa Cleodolinda.

XI. EL CREPÚSCLE DEL REI
Rei:
Oh, no, oh, no, desgràcia!
Oh, no, oh, no, tragèdia!
La meva filla estimada,
la bondat angelical,
la més dolça, la més bella,
la meva Cleodolinda.
Ho havia d'haver pensat abans, el nostre és un món de Monstres i Princeses.
Cleodolinda, hauràs de morir pel bé de la gent.
Cleodolinda, no!

XII. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Va ser el Rei mateix
que anuncià a la Princesa el seu desenllaç.
Cleodolinda va acceptar-ho,
va abraçar al seu pare i es va retirar.
L'endemà al matí tot el poble va sortir
per dir-li adéu a la Princesa.

XIII. EL COMIAT DE LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Aquests anys amb tots vosaltres han estat un dolç regal,
que la vida t'acarona però a vegades et vol mal.
He viscut plena de joia aprofitant cada moment,
ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.
Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.
Pare meu que no m'oblidin, el record em farà forta.

Rei:
Filla meva estimada mai no oblidaré el teu nom. Mai, mai!

Princesa Cleodolinda:
He viscut plena de joia aprofitant cada moment.

Rei:
Plena de joia, Cleodolina. Aprofitant tots els moments.

Princesa Cleodolinda:
Ara sé que he estat triada per fer fora aquest turment.

Rei:
L'atzar ho ha dictat així.

Tots dos:
Que mori la Bellesa si és pel Bé,
que mori tot l'Amor si és per la Pau.

Rei:
El destí escriu la història i és ell qui ens mana el camí.

Princesa Cleodolinda:
Adéu pare meu.

Rei:
Adéu Cleodolinda.

Poble:
Adéu Princesa. Adéu. Adéu Cleodolinda. Cleodolinda! Adéu Princesa Cleodolinda.

XIV. L'ESPERANÇA
Geperut de Montserrat:
Però amics meus, no encongiu les cares,
que això és una llegenda i sempre ha d'acabar bé.
Que ressonin fort les gatzares,
que ja arriba el nostre Cavaller.

XV. EN NOM DEL BÉ
Cavaller:
Sóc fill d'una terra tan llunyana,
d'ella mai n'haureu sentit el nom.
He sentit que fa temps que aquí hi ha gana
i que el drac ha matat algun prohom.
Una força inexplicable m'ha portat cap aquest regne.
Vinc en nom del Bé per vèncer el Mal en una pugna.
La Bellesa és el més valuós
que hem mai tingut els homes.
Insensats, els qui gosàveu sacrificar-la.
S'acaba el temps pel drac malvat, haurà de morir pel bé de la gent.
S'acaba el temps pel drac malvat, jo seré l'heroi quan el travessi amb la llança.

XVI. EL BÉ I LA BELLESA
Princesa Cleodolinda:
Cavaller dins la seva mirada jo hi veig puresa i honor.

Cavaller:
Princesa dins la seva bellesa jo hi veig l'espant i el terror.

Princesa Cleodolinda:
L'atzar ha dictat que havia de morir pel meu poble. No puc res contra un destí que em pren el cor i m'enverina.

Cavaller:
Cap destí ha dit que avui havia de morir, Princesa. Pugi a sobre el meu cavall i confiï en la sort que m'acompanya.

XVII. CAMÍ DE LA COVA
Geperut de Montserrat:
El Cavaller i la Princesa van anar a trobar el drac,
una bèstia terrible, treia foc pels queixals.
Aparteu les criatures i tapeu-vos les orelles,
que crida més fort que un ramat.

XVIII. LA COVA DEL DRAC

XIX. El BÉ I EL MAL
Cavaller:
Tens la mort a dins els ulls.
Vinc per vèncer el teu orgull.
Sento que la sang et bull.
Ets el Mal i jo lluito en nom del Bé.

XX. EL COMIAT DEL MAL
Geperut de Montserrat:
Tres cops de llança directes al cor,
i el drac ja va caure per sempre, ben mort.
De la ferida nasqué una rosa com si sempre hagués estat allà esperant.
Una rosa tan bonica sols pot néixer de la sang que brolla del mal.
Cleodolinda i l'heroi que va salvar-la van tornar sobre el cavall, tots junts a Palau.

XXI. CAMÍ DE PALAU

XXII. A PALAU, LA LLEGENDA ES REVELA
Cavaller:
Jo us retorno la Bellesa...

Princesa Cleodolinda:
Per fi retorno amb el meu poble...

Cavaller:
...alliberant-vos dels perills.

Princesa Cleodolinda:
...alliberant-me dels perills.

Cavaller:
La meva llança ha estat triada per fer fora aquell turment.

Princesa Cleodolinda:
Hi havia un destí escrit.

Tots dos:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny dels nostres planys.

Princesa Cleodolinda:
Pare!

Rei:
Oh, filla meva, però què veuen els meus ulls? Sembla un miracle .

Tots dos:
És un miracle!

Tots tres:
Salvem la Bellesa dels paranys,
portem l'Amor ben lluny de tots els planys.

Rei:
Oh, noble Cavaller, demana'm el que vulguis, tot és teu si ho vols.

Cavaller:
Oh, rei, no puc acceptar res del seu regne.

Rei:
Doncs com puc pagar-te el què has fet?

Cavaller:
Oh, Rei, feu que mai oblidin el meu nom.

Rei:
Prometo que seràs una llegenda. Quin és el teu nom?

Cavaller:
El meu nom és Jordi!

XXIII. LA PREGUNTA FINAL
Geperut de Montserrat:
Així és com acaba aquesta llegenda,
però a tot arreu, hi haurà sempre més dracs.
Per acabar ara us pregunto,
i no tingueu pressa per contestar,
quin valor tenen el Bé i la Bellesa si no s'enfronten al Mal?