28 de juliol 2015
Salvatge
Seus despullada
t'estires a l'asfalt
Corres descalça
abans que caigui el llamp,
abans que caigui el llamp.
Mates pollastres
buscant un animal,
Caces mosquits
i et llepes les mans,
i et llepes les mans
Que et fa ser salvatge
per no haver de pensar,
per no haver d'entendre
ni tornar a començar.
Crides als arbres,
converses amb llimacs
Dorms abraçada a un roc gran i gelat
i res no és complicat, i res no és complicat
Que ara ja ets salvatge
i ja no et cal pensar.
I ja no et cal entendre
ni tornar començar
Que ara ja ets salvatge
i ja no et cal pensar.
I ja no et cal entendre
ni tornar a començar
I ja no et llevaràs angoixada pensant
que pot ser avui el dia serà massa llarg
i no t'entretindràs escollint el calçat
i buscant-te les canes davant el mirall
i ja no tornaràs a sentir unes mans fortes
tocant-te les cuixes després de sopar
perquè tu esperaràs a la sogra. et rebrà.
i mentre plou aniràs oblidant.
aniràs oblidant.
Els seus ulls mig oberts,
el seu riure inconscient
les promeses infecte
que us anàveu fent,
els sopars tan eterns,
tots els seus DVDs
i de mica en mica
no en quedarà res,
no en quedarà res,
no en quedarà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada