Camins (Versió eròtica)

Ple està el camí de solitud,
i el destí que per fi s'equivoca
i pel barranc de les cames… la boca
Albades tristes, cants guturals
allà on la nit és “agüita con sal”
vida loca, la carn a la carn,
els jocs i la espera,
les ungles, la sang, suc d'Onan
tot era crit, llarga nit, primavera

Davall del llit et vas deixar
un calcetí brut i suat
seguint els fars dels teus mugrons
anem navegant, perduts
perseguint el teu rumb,
anem navegant, perduts...

Una nit més m'has vist prenent esta metxa
amb l'òrgan calent, deixant esta ruïna patent.
Volant com el polen amb vent, impuls, endorfina
Gemecs, revolcons per la cuina,
"pen" terra la reputació, flexibles, convexos,
tu "tranqui", soc jo
Eh, més xispa, més aire, més foc, més fricció

Damunt del llit em vas deixar
taques, pelets, i un bon record
sembrant de vida els edredons
anem navegant perduts
perseguint el teu rumb
anem navegant perduts...

Que potser en sabem poc, però sabem que estem vius
I tu tens tot allò que m'engresca per dins
I és que reso buscant que es guanyi quan es perd
amb tot el que hem viscut que ara ja no existeix.
Tinc el cel, tinc la sort de estar amb tu aquí dins l'hort;
segur que no ens veuran aquí sota les cols,
trauré totes les herbes dolentes si vols, per tot els dies
que plou i tot els dies que plou...
Que no hi tinc cap palau, però dins teu sóc el rei,
I que ens vagin fent les trampes, que ens anirem fent les lleis…
Sempre et vindré al darrere, sempre et vindré al darrere…