15 de juliol 2015

Tocar fusta i menjar ferro



Ahir era el dia en què es suspenen les coses
i avui em cau tot de les mans.
I és que és la primavera que m'ho tira tot per terra.
I és que és aquest bon temps, que em fa grinyolar les dents.

I ara em penso limitar a tocar fusta i menjar ferro.
I ara em penso limitar a poc més que respirar.

Perquè, cada cop que tu i jo estem junts,
moren tres formigues al pati d'una escola.
Perquè, cada cop que jo penso en tu,
algú s'empassa quatre litres de vinagre amb un embut.

La la la la la la
Jo que havia après a viure sense tu...
La la la la la la
Amb aquella pau de quan ja ho dones per perdut...