Nen del bosc

Perdut no fa gaire prop d'Alen
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu.

Passava hores sol sota els abrets
no tocava les joguines del cubell
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
Nen del bosc...

Tres anys ja fa que no res d'ell
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen “-mai tornarà”
una carta i un barret del teu germà,
deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu troç
un silenci s'ha trencat;
Nen del bosc...
Li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu

Seguint els isards cap a Tressò
va caure desde dalt a sota els horts
els isards guaitaven però ja feien tard
era hivern i el prat era tot glaçat
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.
Nen del bosc...
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.