Com un plom

Com un plom, m'endinso a dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys.
Estirat, al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar.
Veig passar un transatlàntic
quina panxa m'he vist estirat a sota el mar.
Havent passat, ha deixat una pluja d'aigua
que es fa curiosa a dins del mar.
Com la llum, m'endinso dins de casa
i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas.
Consternat, després d'haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar.
Esdevinc un cas d'estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins.
I fins la NASA, la cosa ha sobtat
i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar.
Jo m'hi avinc
i ja sóc a 10 mil milions de quilometres del meu llit.
L'experiment em permet comprovar
que el més fàcil d'estar en total llibertat a l'espai sideral.
I respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m'hi sento tan normal.
El resultat de nou sorprèn a tots
i la gràcia inicial s'ha convertit en un odi general.
Les intencions d'eliminar ma persona
esdevenen per mi d'allò més preocupants.
De sobte em faig fonedís com el plàncton
i viatjo invisible per la via làctia.
Oh, sóc tan feliç, invisible allà on passo
i em fa sentir tan sol.