05 de gener 2014

Vagó



Des del primer moment
que et vaig veure corrents
ja intuïa que malgrat la miopia
l'instint no m'enganyaria
i m'agradaries més i més i més i més

Quan vas pujar al vagó
a contrallum la teva cara i el sol
vaig decidir apropar-m'hi
jo amb aquest noi vull casar-m'hi
tenir una casa amb jardí
i si pot ser junts morir

Ai, quin sorollet més estrany
miro a la dreta miro a l'esquerra
que inquietant
no fotis, joder, jo ja m'havia enamorat
com pot ser que siguis Superman!

Un huracà gelat
els calçotets per fora, que impactant!
Vas sortir per la finestra
vas aturar el vagó esquerre
va ser, doncs, quan la vaig veure
la teva capa imponent

(I vas dir)

He vingut del futur per salvar un món tan boig
he arribat espremut en un suc de meló
nena, jo et donaré seguretat
nena, tu em necessites i no ho saps

Sé que puc semblar una bleda
ja que no puc ni pagar la hipoteca
i no tinc ous ni per deixar la feina
i potser mai faré aquell viatge a Grècia
però t'asseguro que em cuido soleta
no necessito ningú que em pentini les trenes

M'és igual si ve algú del futur o del passat
m'és igual si m'ofego en un glop de xampany
m'és igual si les coses van fatal
perquè jo no necessito ningú
perquè jo no necessito cap heroi
cap heroi com tu.