Així és la vida

No som nosaltres els qui fem les coses:
podem desitjar, podem demanar...
I la vida decideix el que ens pren i el que ens dóna,
i la vida decideix el que ens ha de passar.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.

I tu i jo ens hem trobat en aquesta bola
gairebé sense ni haver-ho triat.
Tu i jo en una esfera que no rodola
On ens limitem a acceptar el que ha de passar.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou,
de sobte plou.

I ens expliquem acudits quan no hi ha ningú a prop
i ens imaginem que aquest líquid té gust de xarop
i de vegades llegim els títols dels llibres del costat
i de vegades recordem el lloc on vam ser comprats.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.

Som en un menjador on la gent surt i entra
amb arrugues als dits d’estar sempre en remull.
Som en el nostre minúscul món on res no ens desconcentra
perquè ens hi van col·locar mirant-nos als ulls.

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies.
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou,
de sobte plou.