Dibuixos en la boira

Dibuixo el seu rostre entre la boira,
recordo intensament la seva olor.
La toco entre les gotes de la pluja,
que llisca lentament entre els meus dits.

La neu de l'hivern, el vent de tardor,
el sol a l'estiu, els anys de dolor,
records d'un infant d'amarga tristor.
Per què vas deixar-me? Immensa buidor.

Fa temps que encara sento que és aquí,
que mai l'oblidaré i sé que és amb mi.
I penso quantes coses he perdut,
en tot allò que hauríem compartit.

La neu de l'hivern, el vent de tardor,
el sol a l'estiu, els anys de dolor,
records d'un infant d'amarga tristor.
Per què vas deixar-me? Immensa buidor.

Records que em cremen tant,
buidor que m'omple el cor.
Un Déu que mai podré estimar.
Per què te n'has anat?
per què si és massa aviat?
Dolor que no puc suportar!

Segueixo dibuixant entre la boira,
segueixo recordant la seva olor.
La toco entre les gotes de la pluja,
rellisca lentament entre els meus dits.

Records que em cremen tant,
buidor que m'omple el cor.
Un Déu que mai podré estimar.
Per què te n'has anat?
Per què, si és massa aviat?
Dolor que no puc suportar!

Records, no marxeu mai,
no em cal cap més tresor.
Ningú no em farà oblidar.
Records, no marxeu mai,
no em cal cap més tresor.
L'amor no em farà oblidar.