Conchita

Entra el sol per la finestra
Brilla amb força i l'acarona
Sap que avui és especial
Sona el timbre de la porta
Es sobresalta, s'emociona
Sap que a fora hi trobarà...
Un missatge decidit…

El seu cor li dóna un tomb
En veure que hi ha tantes flors,
perfums d'un poema dedicat,
diu:
"són les flors més eixerides
Penso en tu de nit i dia,

La princesa del Raval"
Un missatge decidit…

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

Com s'enyora quan recorda
Que sortia i passejava
Rambla amunt i Rambla avall
Però les cames de la Conxa
ja fa un temps que no la gronxen
no la poden ajudar
Per la Rambla del desig

Diu: "vi - ne amb mi,
A aquest món desconegut,
On els carrers i les estrelles s'uniran
de nit...
Però vine amb mi,
Cavalcant un bosc profund
On els balcons i les finestres
S'uniran per fi".

I ja no pot baixar, saltant per les escales
i ja no pot jugar, grimpant per les baranes
i ja no pot badar, passejar per les places
tan sols queda somiar, en poetes flors i fades